Cansoneta Leu e Plana

Cançoneta leu e plana, de Guillem de Berguedà


Cançoneta lleu i blana,
lleugereta, sense ufana,
faré jo d’un cert marquès,
traïdor de Mataplana,
quede mil fraus porta el pes.
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu els pes.

Oh, ben hagen, les llosetes
de Melgurs, de viltat netes,
onperdéreu de dents, tres.
En les llosetes, pobretes,
tampoc no s’hi coneix res.
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes.

El braç no us val unafiga,
que apar cabiró de biga,
arrosat sota l’arnès.
Potser, si el punxa una ortiga
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes.

Marquès, quide vós es fia,
si cerca amor, té falsia,
si bon goig, poc resta il·lès.
El qui amb vós ha anat de dia,
a la nit ja no us ha admès.
Ai marquès, marquès,marquès,
de mil fraus porteu el pes.

De fer amb vós la migdiada
no es vana persona nada
que anheli costum cortès,
si no es posa, alliçonada,
calces decuir cordovès.
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes.


Cansoneta leu e plana, de Guillem de Berguedà

La Cansoneta leu e plana deGuillem de Berguedà és una obra marcada per l’oralitat –una veu que expressa què vol fer i que interpel·la algú- i, si es para atenció a la rima i al ritme, per lamusicalitat. De fet, Guillem de Berguedà fou un trobador que va elaborar uns versos i una música perquè un joglar els interpretés davant d’un públic. I ésevident que tot aquest muntatge tenia una certa intenció “publicitària” negativa al voltant d’una persona que no semblava comptar amb les simpaties del tobador.