Cant Espiritual

CANT ESPIRITUAL
Puix que sens tu algú a tu no abasta,  10
dóna’m la mà o pels cabells me lleva;  9
si no estenc la mia envers la tua,  9
quasi forçat a tu mateix me tira.  10
Jo vull anar envers tu a l’encontre;  9
no sé per què no faç lo que volria,  10
puix jo són cert haver voluntat franca  10
e no sé què aquest voler m’empatxa.  9

Llevar mi vull e prou no m’hiesforce:  9
ço fa lo pes de mes terribles colpes.  10
Ans que la mort lo procés a mi cloga,  10
plàcia’t, Déu, puix teu vull ser, que ho vulles.  9
Fes que ta sang mon cor dur amollesca:  10
de semblant mal guarí ella molts altres.  9
Ja lo tardar ta ira em denuncia;  8
ta pietat no trob en mi que obre.  8

Tan clarament en l’entendre no peque  10
com lo voler hecarregat de colpa.  10
Ajuda’m, Déu! Mas follament te pregue,  10
car tu no vals sinó al qui s’ajuda,  9
e tots aquells qui a tu se apleguen  9
no els pots fallir, e mostren-ho tos braços.  10
Què faré jo, que no meresc m’ajudes,  10
car tant com puc conec que no m’esforce?  10

Perdona mi si follament te parle!  10
De passió parteixen mes paraules.  9
Jo sent paord’infern, al qual faç via;  10
girar-la vull e no hi disponc mos passos.  10
Mas jo em record que meritist lo lladre  10
tant quant hom veu no hi bastaven ses obres.  10
Ton espirit lla on li plau espira:  9
com ne per què no sap qui en carn visca.  9

Ab tot que só mal crestià per obra,  9
ira no et tinc ne de res no t’encolpe;  9
jo son tot cert que per tostemps bé obres  10
efas tant bé donant mort com la vida:  10
tot és egual quant surt de ta potença,  10
d’on tinc per foll qui vers tu es vol iréixer.  10
Amor de mal e de bé ignorança  9
és la raó que els hòmens no et coneixen.  10


A tu deman que lo cor m’enfortesques,  10
sí que el voler ab ta voluntat lligue;  10
e puix que sé que lo món no em profita,  10
dóna’m esforç que del totl’abandone;  10
e lo delit que el bon hom de tu gusta,  10
fes-me’n sentir una poca centilla,  9
perquè ma carn, qui m’està molt rebel·le,  10
haja afalac, que del tot no em contraste.  10

Ajuda’m, Déu, que sens tu no em puc moure,  10
perquè el meu cos és més que paralític!  10
Tant són en mi envellits los mals hàbits,  9
que la virtut al gustar m’és amarga.  10
Oh Déu, mercé!Revolta’m ma natura,  10
que mala és per la mia gran colpa;  8
e si per mort jo puc rembre ma falta,  10
esta serà ma dolça penitença.  10

Jo tem a tu més que no et só amable  9
e davant tu confés la colpa aquesta;  10
torbada és la mia esperança  8
e dintre mi sent terrible baralla.  10
Jo veig a tu just e misericorde;  10
veig ton voler qui sens mèrits gracia: 9
dónes e tols de grat lo do sens mèrits.  10
Qual és tan just, quant més jo, que no tema?  10

Si Job lo just por de Déu l’opremia,  10
què faré jo que dins les colpes nade?  10
Com pens d’infern que temps no s’hi esmenta,  9
lla és mostrat tot quant sentiments temen.  9
L’arma, qui és contemplar Déu eleta,  9
en contra aquell blasfemant se rebel·la:  10
no és en hom detan gran mal estima.  9
Doncs, com està qui vers tal part camina?  10

Prec-te, Senyor, que la vida m’abreuges  10
ans que petjors casos a mi enseguesquen;  11
en dolor visc faent vida perversa,  10
e tem dellà la mort per tostemps llonga.  10
Doncs, mal deçà e dellà mal sens terme!  11
Pren-me al punt que millor en mi trobes;  8
lo detardar no sé a què em servesca:  9
no térepòs lo qui té fer viatge.  9



Jo em dolc perquè tant com vull no em puc dolre  10
de l’infinit damnatge, lo qual dubte;  10
e tal dolor no la recull natura  10
ne es pot asmar, e menys sentir pot l’home.  10
E doncs, açò sembla a mi flaca excusa,  10
com de mon dan, tant com és, no m’espante;  10
si el cel deman, no li dó basta estima.  10
Fretura pas de por e...