Caputxeta Vermella - Caperucita Roja

CAPUTXETA VERMELLA
Hi havia una vegada una nena que sempre portava una capa amb caputxa de color vermell viu, de manera que la cridaven Caputxeta Vermella.
Un dia la seva mare li va donar una cistella amb menjar per que els la a la seva àvia, que estava al llit malalta.
L'àvia vivia a l'altra banda del bosc, i la mare de la Caputxeta va advertir a la nena que no s'entretingués pel camí.
Peròfeia molt bon dia, el bosc era ple de flors i papallones, i en els arbres cantaven els ocells, de manera que la Caputxeta, oblidant els consells de la seva mare, es va entretenir recollint floretes, contemplant als animalets i escoltant cantar els ocells .
Tan distreta estava que no es va adonar que anava seguint-un llop, amagant després dels arbres i entre els matolls.
Tot d'una, el llop es vapresentar davant la nena, fent veure que passava per allà per casualitat, i li va dir:
-Hola, petita, com et dius?
-Caputxeta Vermella-va contestar ella.
- ¿I on vas amb aquest cistell?
-Vaig a casa de la meva àvia, que viu a l'altra banda del bosc i està malalta.
-Et proposo un joc-va dir el llop. -Tu vas per aquest camí, i jo per aquest altre, a veure qui arriba abans a casa del teu àvia.-D'acord-va dir la Caputxeta, i es van anar cada un pel seu costat.
Però l'astut llop havia escollit el camí més curt i va arribar molt abans. Va trucar a la porta de la casa de l'àvia, i imitant la veu de la Caputxeta es va fer passar per ella.
-Entra, filleta-va dir l'anciana,-la porta està oberta.
Llavors el llop va entrar a la casa i es va abalançar sobre la pobra àvia, que va saltar delllit cridant aterrida, just en el moment en que la fera queia sobre ella disposat a devorar-la.
Encara que era vella i estava malalta, l'àvia era una dona valenta i decidida, i no estava disposada a deixar-se atrapar pel llop tan fàcilment. Es va defensar a cops d'escombra del famolenc animal, i quan es va adonar que les forces anaven a abandonar-la i no podria resistir més, va córrer a tancar-seen
un armari, on no va trigar a quedar adormida.
- Bah, no importa! - Va dir el llop. -Aquesta vella no estava gens apetitosa. Serà molt més agradable menjar-se Caputxeta.
Temorós que la nena se li escapés igual que l'àvia, l'astut llop va decidir allargar una trampa.
Furgant en els calaixos de l'anciana va trobar una camisa de dormir i una gorra de dormir, i se'ls va posar. Després va córrerles cortines perquè a l'habitació hagués poca llum i es va ficar al llit de l'àvia, tapant-se fins als ulls amb les mantes.
Mentre esperava, el llop se li feia la boca aigua.
Mentrestant, Caputxeta, que havia anat pel camí més llarg, seguia entretenint recollint flors i escoltant els ocells.
Per fi va arribar a casa de la seva àvia i va trucar a la porta.
-Passa, filleta, la porta no estàtancada-va dir el llop.
Caputxeta va entrar a la casa i es va acostar al llit de la seva àvia. Com havia poca llum, no es va adonar que era el llop i es va asseure al seu costat. Però a mesura que s'anava acostumant a la foscor, la nena anava notant l'estrany aspecte de la seva àvia.?
-Àvia, quines orelles tan grans tens-va dir.
-Són per sentir-te millor-va dir el llop, dissimulant la veu.
-Àvia,quins ulls més grans que tens.
-Són per a veure't millor.
-Àvia, què ... quines dents més grans que tens ...
- Per menjar-te millor! - Va cridar el llop i, saltant del llit, es va abalançar sobre Caputxeta amb la boca oberta de bat a bat i els ulls brillant com carbons encesos.
- Socors, àvia! - Cridava la pobra nena fugint del llop.
L'àvia, que seguia tancada a l'armari, es va despertar ensentir els crits de la Caputxeta i va sortir disposada a arriscar la seva vida per salvar-la.
Ella també va començar a cridar socors ia córrer per tota la casa, però poc podien fer contra aquell llop ferotge.
Afortunadament, passava per allà prop el guardabosc, que en sentir els crits de la Caputxeta i la àvia va anar corrent, just en el moment en que el llop es disposava a devorar-les.
Al...