Català

Tema 2 Socràtes i Plató

La democracia atenesa

Des de l’epòca arcaica, les cinc mil polis o ciutats que formaven l’Hèl·lade van evolucionar les unes cap a règims democràtics, i les altres cap a règims aristocràtics o sistemes militaristes.

D’entre totes, en va emergir una que amb el pas del temps va ser un punt de referència i d’admiració per les altres: ATENES on es va desenvolupar unsistema polític de caire democràtic (el camí va ser llarg i conflictiu).

El primer pas va consistir en deixar escrites les lleis. En el s.VII aC el codi de Dracó va posar límits a l’aristocràcia com el poble.

Les reformes de Clístenes i Pèricles van convertir l’aristocràcia en un sistema efectiu i directe en disposar que tots els ciutadans lliures d’Atenes tinguessin els mateixos drets, queparticipessin a l’Assemblea Popular i que poguessin formar part de qualsevol dels òrgans del poder.

Atenes d’aquesta manera, proclamava la igualtat dels ciutadans (homes i lliures) davant la llei.

Els sofistes, els professors de la democràcia.

V aC-> desenvolupament de la cultura.

El desenvolupament de la vida a la ciutat va fer que aparegués un grup de filòsofs nou: Els sofistes.Van rebutjar les preguntes cosmològiques davant la impossibilitat de donar una resposta al problema de la physis i es van ocupar de qüestions que afectaven a l’ésser humà de manera més directa (organització social o educació per viure en democràcia).

Els sofistes ensenyaven l’habilitat retòrica: capacitat que havia de tenir un home per ser polític ( convèncer,parlar..) entesa com una capacitatpolítica.

Es guanyaven la vida preparant els alumnes per a la vida mitjançant l’excel·lència o l’areté: que permetia el domini del llenguatge, capacitat d’argumentar, mostrar implicacions contradictòries de qualsevol qüestió.

Qüestionaven la capacitat humana d’assolir un coneixement segur i universal.

Protàgores mantenia una posició relativista*: afirmava que existia una veritat per a cadapersona (L’home és la mesura de totes les coses: antropocentrisme).

Gòrgies: mantenia un pensament més radical, escepticisme* (skeptomai:examinar amb atenció) : afirmava que no podem estar segurs de res.

Dubte permanent, no es pot afirmar res amb seguretat.

Els sofistes consideren que les lleis tenen un origen convencional.

Pel que fa a l’educació, els sofistesafirmaven que l’excel·lència o areté no és res que els aristòcrates posseeixin per naturalesa, sinó que és a l’abast de tothom per mitjà de l’educació.

Mitjançant l’esforç i la pràctica, qualsevol persona pot adquirir l’excel·lència que ha de tenir un ciutadà de la democràcia.

2. Sòcrates (1er gran filòsof).

“només sabem que no en sabem res”.

Els seus deixebles Xenofont i Plató van escriuremolt sobre ell però donant visions diferents.

El nostre Sòcrates serà el Sòcrates que apareix en els primers escrits de Plató, en concret l’Apologia de Sòcrates.

2.1 Sòcrates i els sofistes.

Optimista i racionalista

Segons Plató, Sòcrates se’n diferència radicalment dels sofistes: és crític i polemitzador: rebutja tant l’escepticisme com el relativisme.

L’optimisme envers la raó elduu a creure en l’existència de idees estables, idees que es poden descobrir.

Sòcrates afirma, irònicament, “només sé que no sé res”; però no nega la possibilitat d’accés de coneixement per part de l’home: és com si volgués dir: només aquell que es reconeix ignorant té la possibilitat d’iniciar un camí racional cap al coneixement.

Sòcrates comparteix amb els sofistes la preocupació perl’educació dels joves i per l’assoliment de l’excel·lència o areté.

La seva preocupació és diferent; per a ell l’excel·lència o l’areté és coneixement.

Els sofistes diuen coses absurdes: pretenen ensenyar l’excel·lència però afirmen que el coneixement és impossible.

L’adquisició d’una habilitat o excel·lència depèn del coneixement; si no hi ha coneixement, si els humans no coneixem l’areté no...