catalan

Un bon dia en el qual el sol brillava, el cel era blau clar i no hi havia núvols, de repent va començar a fosquejar, al cel van aparèixer molts núvols negres, el sol brillant havia desaparegut i elclar cel s'havia tornat negre. Feia por.
Llavors em vaig decidir a tornar a casa i dir-li a la meva mare tot el que estava pasant.
Vaig tractar d'obrir la porta i no vaig poder obrir-la! Vaigtractar d'introduir la clau i em vaig adonar que no hi havia pany.
Em vaig girar, i els camps verds de conreu havien estat envaïts per enormes arbres. Els arbres semblaven tenir cara, la cara d'unmonstre.
Volia sortir d’allà, però no podia. Van començar a sortir serps, insectes estranys que mai s'havien vist allà.
En aquell moment, vaig començar a córrer esquivant aquests insectes estranys.Però cada vegada apareixien més i més.
Estava intentant escapar, quan de casualitat una paret blanca va aparèixer davant meu. Jo no vaig tenir temps de frenar i vaig colpejar-me contra ella. Erasuau, semblava pel, un pel llarg.
Vaig mirar cap a dalt i va ser quan vaig veure que unes grans mans m’anaven a agafar i no vaig poder aguantar la por que tenia per tant vaig començar a cridar. Vaigcridar amb total a força que tenia, que no era molta perquè estava espantadíssima. El cor em bategava fort i gairebé no podia respirar.
Tenia esperança que algú m’escoltés i així em pogués ajudar.En aquell moment vaig començar a escoltar cops forts a la porta, punys, patades… Això va fer que em despertés i me n’adonés que tot allò no havia passat d’un somni i que sempre havia estat a la mevahabitació, al meu llit.
Em vaig aixecar, vaig obrir la porta que estava tancada amb clau ja que tenía la costum de tencar-la amb clau. I a l’altre costat va apareixer la meva mare, a qui vaig abraçari li vaig dir:
-Mama tot está bé, nomes há estat un mal somni. No et preocupis!
La meva mare em va agafar pel braç i em va estirar fins a la sala d’estar. Allà m’esperava el meu pare i el meu...