Catalan

Literatura catalana
Lingüística catalana
Dialectes[mostra]
Gramàtica[mostra]
Literatura[mostra]
Lingüistes[mostra]
Institucions[mostra]

Portal del Català

El concepte de literatura catalana es pot entendre de dues maneres: En primer lloc, la literatura catalana és aquella escrita per escriptors catalans, principalment en català i, des del segle XVI també en castellà o espanyol. Ensegon lloc, la literatura catalana és la escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor, de la mateixa manera que la literatura anglesa o àrab. Desenvolupem aquí aquest segon criteri car creiem que és prou més encertat. La literatura catalana així entesa es divideix en tres grans períodes: l'esplendor medieval, la Decadència (on per motius polítics i per l'esplendor del Segle d'Orespanyol en castellà va minvar l'ús del català com a llengua de cultura) i la literatura contemporània (on el català i el castellà conviuen com llengües de cultura, sobretot a Catalunya, País Valencià i Illes Balears, i el català i el francès conviuen en el mateix sentit a la Catalunya Nord).
Taula de continguts [amaga]
1 L'esplendor medieval
1.1 Segle XIII: Les Quatre Grans Cròniques i RamonLlull
1.2 Segle XIV: L'humanisme
1.3 Segle d'or valencià
2 Literatura d'època moderna
2.1 Renaixement
2.1.1 Prosa
2.1.2 Poesia
2.2 Barroc
2.3 Il·lustració
2.4 Romanticisme
3 Literatura contemporània
3.1 Renaixença
3.2 El tombant de segle: Modernisme i Noucentisme
4 Literatura catalana durant el franquisme
5 Escriptors rellevants de la literatura catalana
6 Vegeu també
7 Enllaçosexterns
[modifica]L'esplendor medieval

Segle XII - principis del segle XII: L'època daurada dels trobadors. L'època medieval la podem dividir en tres períodes clau: Un primer període marcat per la literatura feudal. És l'època de l'art romànic i la situem a finals del s. XII – principis del s. XIII. Època daurada de la literatura dels trobadors. En segon lloc, apareix una literatura urbana, lligadaa l'aparició de l'arquitectura d'estil gòtic i al creixement de les ciutats. Aquesta literatura la situem en el tombant de segle XIII al XIV. En tercer lloc, arran de la pesta negra de 1348, i de les successives, apareix la gran crisi medieval dels segle XIV i que desembocarà al Renaixement.
Societat feudal i expansió literària. S. XII – XIII. És una societat estamental. Inicialment, trobem unaliteratura de caràcter oral que posteriorment es posa per escrit, amb l'escriptura s'arriba a la sublimació de la literatura. La literatura medieval se centra en la sublimació del cavaller. Amb els joglars (literatura oral), arriba la llengua vulgar a la literatura. Es parteix de zero, per tant, cal crear gèneres. Durant aquest llarg període medieval apareix l'epopeia popular, la lírica culta i elroman (en el sentit primitiu del terme, és a dir, narrativa en vers). La lírica dels trobadors Es tracta de la primera lírica culta existent en llengua vulgar. És una obra de laics, per tant, amb els trobadors l'escriptura surt dels monestirs, el centre de cultura del segle XII i part del segle XIII seran els castells, al voltant dels nobles senyors feudals. És una lírica que es canta (joglars),però també s'escriu, per tant, és una poesia culta. Actualment tenim documentat el nom d'uns 350 trobadors. La lírica dels trobadors és la que domina tota del sentiment amorós fins a l'arribada del renaixement i el romanticisme al segle XIX. En aquesta poesia amorosa culta hi ha un gran refinament i una gran qualitat, aquest refinament de la poesia amorosa i aquesta qualitat la podem observaractualment, també, amb, per exemple, El Poema de la rosa als llavis. La poesia dels trobadors és una poesia que no improvisa i on l'error és sotmès a escarni. Es produeix un trencament de fronteres lingüístiques, ja que s'utilitza la llengua occitana, no pròpia dels territoris catalans, com a llengua d'aquesta lírica culta. Un exemple de la importància i rellevància que va adquirir aquesta poesia...