Catalnisme

Segons Joan Fuster, Hi ha "catalanistes" perquè hi ha "espanyolistes",[1] i de fet el catalanisme s'estructura segles després de l'eliminació dels drets catalans. Aquesta pèrdua dels drets esprodueix progressivament durant el segle XVIII, primer a la Catalunya Nord amb la prohibició del català l'any 1700 als territoris afectats pel Tractat dels Pirineus i posteriorment al Principat ambl'aplicació dels Decrets de Nova Planta aprovats per Felip V de Castella (oficialment "de España é Yndias") l'any 1716. La repressió contra la llengua, la cultura i les institucions catalanes continuaria tambédurant gran part del segle XIX i el XX amb les dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco.
Històricament, el catalanisme s'estructura en primer lloc com a un moviment cultural durant laRenaixença en una època on s'intenta recuperar el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, després de segles de diglòssia, amb iniciatives com la restauració dels Jocs Florals el 1859.Posteriorment, el catalanisme s'estructura també com un moviment polític; aquest fet es produeix l'any 1892 quan es presenten les anomenades Bases de Manresa que propugnaven la restauració de les antiguesConstitucions catalanes, unes normes aprovades per les Corts Catalanes i que atorgaren un elevat grau de sobirania a Catalunya fins al 1714.
En l'actualitat, els partits o individus que es declarencatalanistes consideren que Catalunya, o els Països Catalans, són una nació i que en conseqüència mereixen un elevat grau d'autogovern. Les alternatives, però, divergeixen respecte del marc on Catalunyaha d'exercir els seus drets històrics. Així, mentre una part opta per arribar a la sobirania pròpia del poble català a través de l'autodeterminació, d'altres prefereixen una ampliació de l'autogoverndins del marc autonòmic actual o bé es decanten per la creació d'un nou marc federal.
Orígens i evolució del catalanisme polític[modifica | modifica el codi]

Per entendre l'aparició del...