Catedral De Tarragona

Catedral de Tarragona
La catedral està erigida en un punt estratègic de la antiga Tarraco. Així, en el lloc més alt, des d’on la vista dominava el camp, la ciutat i el mar. Degut a la seva altitud, l’emplaçament suposava una defensa natural.
Encara que no es sap ben bé quina és la data en que s’inicia realment la construcció és té com a referent el testament del bisbe Hug de Cervelló de 1171,el qual llegà la seva fortuna per a la construcció de la mateixa.
Així, i a partir d’aquí fou l’arquibisbe Raymend de Roquebert (1199-1215) qui s’ocupà dell desenvolupament constructiu del temple.
En un inici la construcció de la catedral estava pensada per ser construïda amb murs molts robustos, amb una única nau coronada per un gran absis, és a dir, al estil romànic. A més estava pensada amode de fortificació, com un element defensiu amb merlets i finestres molt altes. Anys més tard, i fora del perill enemic s’obriren grans finestrals sota les petites finestres.
La capçalera primitiva estava conformada per tres absis escalonats que arribaven a la alçada on avui es conserven els capitells. Aquests van perdre la seva funcionalitat quan s’elevaren els murs amb motiu de la construcciódel creuer. Actualment, i com veurem a continuació la capçalera, posseeix un profund presbiteri que té com a base dos absidioles que introdueixen les naus del creuer.
La Catedral seria consagrada l’any 1331, data en que es finalitza la construcció de la capçalera. Joan d'Aragó i Anjou (1327-1334) Patriarca de Alexandria i Administrador Apostòlic de Tarragona, seria l’encarregat de consagrar-la .Es posaria sota l’advocació de Santa Tecla tal com ho havia estat en l’antiga església. Encara que beneïda en 1331 les obres no foren acabades fins a finals del segle XIV.
La Catedral té planta de creu llatina, tres naus, i un transsepte no acusat en planta on destaca un cimbori octogonal. La seva capçalera la formen tres absis semicirculars escalonats; el central major que els laterals. Aquestabsis a més, té la particularitat de ser molt profund ja que està conformat per dos trams, mentre que en el cas dels absidioles laterals estan allotjats només en un tram. La Catedral es cobreix amb voltes de creueria gòtiques a excepció d'un dels trams de la nau nord del transsepte.
El creuer així com les naus estan sustentades amb pilar cruciformes que s’obren al sostre a través de les voltes decreueria. Les grans voltes estan realitzades sense arc formers i conformen cinc trams en la nau central i cinc en cadascuna de les naus laterals.
La Catedral té unes mesures de 104 metres de llarg x 16 d'ample en la nau central i 7,23 en cada nau lateral. La nau del creuer té 52,40 metres i l'alçada de la nau central és de 23 metres enfront dels 13 metres d'alçada de les naus laterals. L'alçadadel cimbori del creuer és de 36 metres. Aquest, és obra del mestre Bernat fou començat en 1250, té forma octogonal i es tanca amb volta de creueria sobre un suport de trompes. S'il·lumina mitjançant vitralls de colors.
En la nau central (costat de l'evangeli) trobem el cor, lloc on es situaven els canonges per realitzar els oficis i l'oració. Al principi es va situar al fons de l'absis, però alsegle XIV es va traslladar al centre de la nau central. Entre 1317 i 1332 es van realitzar els murs laterals del cor i el trascor i la seva part davantera es va tancar per una reixa metàl·lica. El cadirat de fusta de roure va ser realitzat entre 1479 i 1489 per encàrrec de l'arquebisbe Pere d’Urrea (1445-1489), i va ser a càrrec del tallista saragossà Pedro Gomar que va trigar 14 anys a finalitzarel treball. La dues cadires pontificals i el faristol són posteriors, del segle XVI, així com el crucifix, llaurat cap a 1586 per Agustí Pujol.
No obstant això en 1962, es va procedir a modificar el cor. Es va mantenir la seva ubicació que és on es troba en l'actualitat; però el trascor i el reixat van ser desmuntats. Actualment es poden visitar al Museu Diocesà. Amb aquesta modificació va...