Chamanismo y Postmodernidad

____________________________________________________________

__________

Neoxamanisme i postmodernitat
Sobre les noves espiritualitats en l’ideari Occidental

Neus Solà Cassi
Antropologia Ritual
Màster en Antropologia Visual
Universitat de Barcelona

Resum
____________________________________________________________

_________

L’interès d’aquest assaig rau en mostrar lesparticularitats que acompanyen al fenomen del neoxamanisme sorgit a partir de la segona meitat del segle XX dins les societats postmodernes occidentals les quals, a través de la reapropiació i resemantització de pràctiques rituals d’origen indígena i de la hibridació de diferents pràctiques espirituals vingudes d’altres cultures no-occidentals, s’han establert com a models alternatius de benestar i coma resposta al model dominant capitalista.

Paraules clau: neoxamanisme, postmodernitat, contracultura, espiritual, nòmade, communitas, utopia, New Age

Sumari
____________________________________________________________

_________

Introducció
Postmodernitat i hierofania
El neoxamanisme i les noves formes d’espiritualitat occidental
La Communitas i el nòmada postmodern
El supermercatespiritual
Conclusió
Bibliografia

Introducció

La nostra societat ha observat com, a partir de la segona meitat del segle XX, han sorgit de forma continuada noves formes i conductes religioses vinguda d’altres continents i cultures reconfigurades sota un ideal espiritual occidental. Així, conceptes com neoxamanisme, religiositat, nou humanisme, ecologia, meditació o espiritualitat enqualsevol de les seves manifestacions, marquen l’inici d’una nova era reaccionaria a les premisses restrictives de la modernitat centrades en els pilars de la raó, l’individualisme i el progrés. D’aquesta manera, aquestes noves formes culturals assolides i reapropiades per la contemporaneïtat occidental, sorgiran com a rebuig a les pautes pròpies de la modernitat a favor de nous valors espiritualsvingudes d’un nou pensament postmodern que intentarà superar un estadi de crisi ideològica a partir d’una nova forma de relatar la relació de les persones amb el seu entorn.

Per tal d’estructurar aquest fenomen tant complex, farem primer una explicació dels aspectes claus que defineixen la postmodernitat a partir del pensament dels antropòlegs Marc Augé i Michel Maffesoli i de les seves respectivesobres “Hacia una antropología de los mundos contemporáneos” i “Le temps des tribus. Les déclin de l’individualisme dans les sociétés postmodernes”. En segon lloc, intentarem donar sentit a aquest enunciat relacionant les característiques d’aquest nou context espiritual pròpies de la cultura New Age i del neoxamanisme a partir de l’antropòleg Josep Mª Fericgla i la seva obra “Los chamanismos arevisión. De la vía del éxtasis a Internet”; nogensmenys sense citar altres autors especialitzats en aquesta temàtica.

Postmodernitat i hierofania

Atenent al context històric des del qual pensem el fenomen de les noves formes i conductes religioses actuals, convé que ens aturem sobre la significació del concepte postmodernitat com a punt desencadenant del creixent interès de les societatsoccidentals per la recuperació de lo sagrat. En efecte, una de les característiques de la postmodernitat ha estat la de lluitar en contra de la profanatització ideològica moderna sorgida, en paraules de Marc Augé, pel deteriorament de la identificació de la religió amb la societat[1].

Dit això, i partint de la premissa de que l’home sempre ha necessitat allò sagrat per donar sentit a l’existència,el buit espiritual establert per l’acció del monopoli de la raó portarà a una profunda crisi del sentit cosmològic occidental si partim de la definició que fa Clifford Geertz de la religió: [la religió és] “un sistema de símbols que obra per establir vigorosos, penetrants i durables estats anímics i motivacions en els homes, formulant concepcions d’un ordre general d’existència i revestint...