Charles Darwin

1.- Biografia
El naturalista britànic fundador de la teoria de l’evolució, Charles Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809. El seu pare era un pròsper metge de la seva província. El seu avi patern Erasmus, figura controvertida però respectada en el seu temps, va ser amic personal de Josiah Wedgwood I, una altra destacada figura del s. XIII, qui va fundar la ceràmica de Wedgwood.
Charles, sentel cinquè entre sis germans, compartia amb el seu pare l'interès per les plantes, però ell mai va ser comprès per aquest qui sempre li va considerar un fracàs acadèmic. La casa del seu oncle Josiah va ser la seva segona llar. Des de l’edat de nou anys, Charles va ser al col·legi de Sherewsbury, on va ser vist com un nen que “jugava amb gasos i altres ximpleries”. Als 16 anys, en un esforç perdonar gust al seu pare, Charles va tractar d’estudiar medicina a la Universitat d'Edimburg i després teologia en Cambridge. Però ell no estava destinat ni per a metge ni per a clergue. En ambdues universitats va destacar en ciències naturals malgrat no estudiar-les oficialment. Al final dels seus estudis, es va embarcar com a naturalista en el veler Beagle, a bord del qual va viatjar al voltant delmón durant cinc anys. Durant aquell viatge va recollir infinitat de dades de caràcter geològic, zoològic i botànic en els quals es va inspirar per formular els seus punts de vista. De retorn a Anglaterra, en 1837, es va instal·lar a Londres i es va ocupar de la redacció del seu diari del viatge i de l’elaboració del seu estudi sobre els esculls de coral. L’observació de les semblances de la fauna ila flora de les illes Galápagos amb les d’Àmerica del Sud va fer abandonar a Darwin la concepció de les espècies com a entitats fixes i admetre la possibilitat de la seva evolució. Darwin era amable encara que una mica solitari el que li va permetre realitzar una immensa labor. Durant vint anys, Darwin va eludir fer públiques les seves idees, però en 1858, en tenir coneixement que A.R. Wallacehavia arribat independentment a unes conclusions similars a les seves, va accedir a la presentació d'un treball subscrit per tots dos davant la Linnean Society de Londres. Tretze mesos més tard va veure la llum la seva obra Sobre l'origen de les espècies (1859). Posteriorment va aplicar les seves concepcions evolucionistes a l’espècie humana recollint les seves idees referent a això en l'obraL'origen de l’home (1871).

El període més actiu de la vida de Darwin a Anglaterra va començar immediatament després de la seva tornada. Ara ja no tenia sentit el que es retirés a una rectoria tranquil·la doncs malgrat tenir solament 28 anys, es va col·locar entre els científics més importants de la seva època.
Es va casar amb l’Emma Wegwood, la seva cosina, una noia bonica i alegre. El dia en elqual aquesta va acceptar la seva proposició de matrimoni, segons va dir el propi Darwin, es va convertir en “El dia dels dies”. L'entusiasme pel seu treball científic va ser com una droga que li va ajudar a sobreportar la seva malaltia, que la va deixar semi vàlid per a la resta de la seva vida. En 1876, Darwin va escriure una curta autobiografia dedicada als seus fills, en la qual consigna la sevaactivitat científica. El 19 d’abril de 1882, Charles va morir en Down i va ser enterrat prop de la tomba d'Isaac Newton. El seu més gran assoliment va ser l'haver assentat els fonaments de la biologia moderna.

2.- El viatge de Beagle
Als 22 anys, Darwin es va enrolar com a naturalista en el veler Beagle. En el seu viatge de cinc anys al voltant del món va poder recollir i observar una grandiversitat de plantes, animals i fòssils. Les observacions i estudis realitzats sobre la gran diversitat d'éssers vius li van fer dubtar que les espècies es mantinguessin fixes i immutables.
Les visites a les illes Galápagos va ser especialment interessant. En aquest arxipèlag, situat a uns 1.000 Km de la costa continental, viuen 14 espècies de pinsans que presenten becs adaptats als diferents...