Chinches De Barcelona y Alrededores

Ses. Entom. ICHN-SCL, 11 (1999): 109-128

Barcelona, 2001

CLARÍCIES SOBRE HEMÍPTERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA I VOLTANTS (HETEROPTERA)

E. Ribes & J. Ribes

ABSTRACT
Data on some bugs from Barcelona city (Catalonia, Spain) and their surroundings (Heteroptera). Data on faunistical, chorological and/or ethological aspects concerning 12 Heteroptera species from Barcelona surroundings and72 species from Barcelona city are shown. Another 37 already published though generally unverified species are also added. Therefore the total number of urban species increases up to 109, which are asterisked (*). A small part of this information is based on the study to carry out the Ph.D. about Collserola Park by the first author. Key words: Heteroptera, faunistics, new data, Barcelona city andsurroundings. Recepció: 15.07.2001; Acceptació: 30.09.2001; ISSN: 1134-7723 Eva Ribes & Jordi Ribes. València 123-125, ent., 3a. 08011 Barcelona.

RESUM
Es comenten diferents aspectes faunístics, corològics i/o etològics de 12 espècies d’heteròpters dels voltants de Barcelona i 72 espècies de la mateixa ciutat. A aquestes darreres s’hi afegeixen 37 registres d’autors, si no s’especifica senseverificar, que incrementen fins a 109 el total d’espècies urbanes i que es marquen al text amb un asterisc (*). Una petita part de les dades s’ha extret dels estudis per a la realització de la tesi de doctorat sobre el Parc de Collserola del primer autor.

per al sector intramurs barceloní que apareixen al text amb un asterisc (*). Aquesta xifra és quantitativament important si la comparem amb lade la ciutat de París (Matocq, 1996), una aportació amb dades limitades que inclou 38 espècies, de les quals només 7 coincideixen en totes dues llistes, però és bastant inferior a la de la ciutat de Berlín, aquí exclusivament amb captures a la llum (Göllner-Scheiding, 1989, Schönefeld, 1989), amb 146 espècies i també 7 de coincidents. Cal assenyalar que l’estudi de la ciutat alemanya s’harealitzat d’una manera metòdica i protocol·litzada, cosa que no es pot pas dir de les prospeccions parisenques i barcelonines, que s’han de considerar, per això, només com un pas previ cap a recerques més completes. Una contribució parcial però interessant és la de Kinkorova & Štys (1989) que troben 85 espècies d’heteròpters en els arbres de tres parcs de la ciutat de Praga i fan una bona compilació de labibliografia –per cert, ben minsa– que incideix en l’entomologia faunística urbana i a la qual ens remetem. No tenim en compte les troballes dins del sector intramurs d’Emesopsis nubilus Uhler, 1893 (J. Ribes, 1990; P. V. Putshkov et al., 1999), Acalypta brunnea (Germar, 1836) (J. Ribes, 1978) i Rhyparochromus (Rhyparochromus) ibericus Bärensprung, 1858 (Péricart, 1999), que considerem espèciesintroduïdes sense cap possibilitat de romandre en aquesta àrea. L’extensió territorial que jutgem, que pertany al sector intramurs, queda limitada externament pel perímetre següent: al nord-oest, el Parc de Collserola; al sud-est, l’espai litoral des de Can Tunis a la muntanya de Montjuïc, així com el mar Mediterrani i al nord-est i sud-oest els municipis veïns, sense solució de continuïtat quant aàrea urbanitzada. És probable que un cert nombre de citacions antigues, posem per cas les de Sánchez (1920) i anteriors, es refereixin a indrets aleshores plenament rurals i ara edificats, però això no sempre és fàcil d’esbrinar i el fet que en l’actualitat s’hi puguin trobar o no les corresponents espècies depèn també d’altres factors. Quan el cas ho requereix, es proporciona informació originalen aspectes faunístics, ecològics i/o etològics i s’aporten noves dades per a Vibertiola cinerea (Horváth,1907). S’intenta que el suport bibliogràfic recolzi al màxim sobre els elements esmentats i no cal dir que tot allò que s’explana és posat al dia d’una manera rigorosa. Les referències inèdites i publicades dels espècimens comentats, tenen el tractament habitual que es dóna en els treballs...