Cinema i videojocs harry potter i la pedra filosofal

Identificació de l’ espectador: cinema i videojocs
Harry Potter i la pedra filosofal

L’ escena que hem triat per analitzar i poder conèixer com funcionen el processos d’ identificació de l’ espectador és un fragment de la pel·lícula Harry Potter i la pedra filosofa. En aquest fragment els alumnes de Hogwarts fan la seva primera classe de vol amb escombres. Mentre la professora acompanyaa Neville Longbottom a l’ infermeria, Draco Malfoy li proposa un repte a Harry Potter: vol veure si es capaç de volar i atrapar una bola. Tot i l’ insistència d’ Hermione Granger perquè no ho faci, Harry surt volant rere la bola i, finalment, l’ atrapa.
Després de fer un anàlisis acurat de la seqüència, i en base als conceptes de narrador i punt de vista, es poden extreure diferents idees delrelat.
En primer lloc, pel què fa al tipus de narrador, pot establir-se que es tracta d’un narrador extradiegètic o meganarrador, és a dir, que està fora de la història, de la diègesi. El narrador no és un personatge i ens explica la història des de fora. És una narració rotativa limitada que mostra el món a través de tots els personatges involucrats en la narració. Els personatges fabriquen elsseus propis punts de vista sobre els canvis en l’escena[1]. La càmera subjectiva des de l’escombra de Nevill Longbottom o la de la professora Hooch són exemples d’aquest conjunt de perspectives. En segon lloc, pel què fa al punt de vista, poden definir-se amb facilitat l’ ocularització, l’ auricularització i la focalització. En la seqüència pot observar-s’hi una ocularització interna primària, és adir, que la imatge es construeix en base a díctics, és la mirada d’un personatge. Igual que en el cas del narrador extradiegètic, un bon exemple és la càmera subjectiva des de l’escombra de Longbottom, que mostra el que veu el personatge. Tot i això, en la seva majoria es presenta una ocularització interna secundaria (el que veu un personatge de manera indirecte) i en moments breus i puntualsapareix l’ocularització zero, per exemple, a l’ inici de la seqüència (pla general dels jardins de Hogwards i pla de tall d’escombres i peus).
Pel què fa a l’ auricularització, hi apareix la interna primària (diàlegs) i la interna zero, és a dir, allò que sent el meganarrador com per exemple, música extradiegètica de l’ inici de la seqüència.
Per últim, si es fa referència a la focalització, es potafirmar que es tracta d’una focalització interna (espectador i personatge comparteixen informació) i fixe (la focalització no varia, el personatge amb qui compartim la informació és sempre el mateix).
Per tant, aquest és un fragment narrat per un narrador extradiegètic, amb ocularització interna primària, secundaria i zero, auricularització interna primària i zero i focalització interna i fixa.Cal recalcar també que no hi apareixen imatges mentals.
Després de fer l’ anàlisi dels dos suports visuals, hem trobat que existeixen varis elements diferencials entre aquests. D’ una banda, veiem que les accions del videojoc i les del la pel·lícula no es corresponen, és a dir, que el què ha de fer el jugador en el videojoc no és correspon a les accions que passen a la pel·lícula. Mentre que a l’escena

seleccionada el Harry vola rere una bola perquè el Malfoi l’ ha desafiat, en el videojoc, el Harry agafa l’ escombra perquè fa una classe de vol. Aquesta classe, en comptes d’ intentar atrapar la bola, consisteix en passar per dins d’ unes anelles que cada vegada apareixen amb més freqüència i rapidesa. Per tant, tot i que el joc es manté fidel a l’ essència de la pel·lícula, molts delsfets que hi succeeixen (proves, conflictes, aprenentatge d’ encanteris, etc) a la pel·lícula no hi apareixen. D’ altra banda, un altre element diferencial és que en la pel·lícula hi ha molta més varietat de plans. En el joc, normalment només tenim una visió, que és des de darrere del Harry, de manera que incrementa la sensació de subjectivitat i de que el jugador és l’ autèntic protagonista. De...