CIUTADANA

«Ja sé que no sóc un nen de deu anys normal i corrent. Vull dir que faig coses normals: menjo
gelats, vaig en bici, jugo a pilota, tinc una Xbox. Tot això fa que sigui normal. Per dins. Però josé que els nens normals i corrents no fan que els altres nens normals i corrents fugin cridant
del parc. Jo sé que els nens normals i corrents no se’ls queda mirant tothom a tot arreu on van.
Si emtrobés una llàntia màgica i només li pogués demanar un desig, demanaria tenir una cara
normal que no cridés gens l’atenció. Demanaria poder anar pel carrer sense que la gent, al
veure’m, fes allòd’apartar la vista. ¿Sabeu què crec, jo? Que l’única cosa que fa que no sigui
normal és que ningú m’hi troba.»

«-Ostres, tenim uns noms que fan joc! –em va dir mastegant.
Jo devia fer cara deno entendre per què ho deia.
-Summer és ‘estiu’! I August vol dir ‘agost’! –va dir somrient i mirant-me amb els ulls molt oberts
per veure si ho pescava.
-Ah, és clar! –vaig dir al cap d’un segon.-Podríem fer una taula reservada només per coses de l’estiu –va dir-. Aquí només hi poden seure
nens que tinguin noms estiuencs.»


En aquest fragment podem llegir que la Summer estableix
unarelació entre noms propis i una qualitat que poden
compartir: referir-se a l’estiu. En el fons el que fa és una
comparació. Una comparació és una estratègia per
identificar relacions desemblança o diferència entre dos
conceptes (A és igual que B, A és més/menys que B...).
Omple la següent taula, seguint el model, identificant
quatre exemples de comparacions que trobis a la lectura.Anota en cada cas la pàgina on surten a la novel·la i elabora la teva interpretació (identifica per
què s’estableix la relació de comparació).


«Vaig recular unes quantes passes i li vaig fer unaabraçada per sorpresa. Em va passar el braç
per sobre.
–Gràcies per fer-me anar a escola –li vaig dir fluixet.
Em va estrènyer molt fort, es va ajupir i em va fer un petó al cap.
–Gràcies,...