Cmc.Teories Cosmocològiques
Páginas: 8 (1861 palabras)
Publicado: 28 de noviembre de 2012
TEORIES COSMOCOLÒGIQUES. L’origen de l’Univers.
1. INTRODUCCIÓ.
L'Univers és tot, sense excepcions.
Matèria, energia, espai i temps, tot el que existeix forma part de l'Univers.
És molt gran, però no infinit. Si ho fos, hauria infinita matèria en infinits estels, i no és així.
El nostre món, la Terra, és minúscul comparat amb l'Univers. Formem part del Sistema Solar, perdut en unbraç d'una galàxia que té 100.000 milions d'estrelles, però només és una entre els centenars de milers de milions de galàxies que formen l'Univers.
Durant el segles s’han aplicat diverses teories sobre a nostra posició en l’univers i la creació d’aquest.
2. MODEL GEOCÈNTRIC. Aristòtil i Ptolomeu.
Les primeres teories cosmològiques van aparèixer a Mesopotàmia al s. IV a.C , els qualsconsideraven que la Terra era el centre de l’Univers i que els demès astres giraven al voltant d’aquesta. Alguns dels clàssics com Aristòtil (Estagira, Tràcia, 384 aC - Calcídia, Eubea, 322 aC)
filòsof i científic grec, un dels esperits més potents i influents de la història, defenien questa teoria.
3.1. Teoria geocèntrica d'Aristòtil
És una antiga teoria en la que Aristòtil defensavaque la terra, immòbil, era al centre de l'univers, compost per cinquanta-nou esferes concèntriques. I que tots els astres del seu voltant, inclòs el Sol, giraven al seu voltant. Només al món sublunar hi havia canvis qualitatius i substancials. La incorruptibilitat dels cossos superiors a la lluna i la perfecció del seu moviment esfèric eren prova del seu caràcter diví. Cada esfera es movia per unimpuls superior, Déu. Aquest motor és immaterial i no actua físicament, sinó com a objecte del desig. Déu no és creador; l'univers ha existit sempre.
Aquesta teoria va estar en vigor fins al segle XVI, en la seva versió completada per Claudio Ptolomeo al segle II, en la seva obra El Almagest, en la que va introduir els anomenats epicicles, ecuantes i deferents. Més tard va ser reemplaçada per lateoria heliocèntrica.
3.2. Sistema Ptolemaic
Tot i que els principis del geocentrisme van ser establerts per Aristòtil, el seu sistema no es va considerar com a estàndard, a diferència del de Claudi Ptolomeu, desenvolupat el segle II.
Ptolomeu afirmava que la terra era al centre de l'univers, a partir de la simple observació que, en tot moment, la meitat de les estrelles es trobavensobre l'horitzó i l'altra meitat per sota d'ell, i de la creença que totes elles es trobaven a la mateixa distància del centre de l'univers. Si la Terra estigués gaire desplaçada del centre, la divisió entre les estrelles visibles i les no visibles no seria idèntica.
En el sistema ptolemaic, cada planeta és mogut per cinc o més esferes; una d'elles n'és el deferent, un cercle el centre del qualés un punt situat entre l'equant i la Terra. Una altra esfera és l'epicicle, ancorat en el deferent, i en què el planeta està ancorat.
El deferent gira al voltant de la Terra, mentre que l'epicicle gira dins el deferent, fent que el planeta es mogui més lluny o més a prop de la Terra en diferents punts de la seva òrbita, i fins i tot pugui alentir-se, aturar-se i retrocedir (moviment retrògrad).Els epicicles de Venus i Mercuri estan sempre centrats en una línia entre la Terra i el Sol. Les esferes planetàries es movien d'acord a l'impuls que rebien del novè cel, amb l'ajuda de Déu.
L'ordre ptolemaic de les esferes, a partir de la Terra, és el següent:
1. Lluna
2. Mercuri
3. Venus
4. Sol
5. Mart
6. Júpiter
7. Saturn
8. Estrelles fixes
La seva principalobra astronòmica, l'Almagest, fou la culminació de segles de treball d'astrònoms hel·lènics i babilonis, i, durant més d'un mil·lenni, els astrònoms europeus i de l'Islam l'acceptaren com a model cosmològic correcte.
3. MODEL HELIOCENTRIC. Copèrnic, Galilei, Kepler i Newton.
El model heliocèntric o heliocentrisme és el model cosmològic segons en el qual el Sol és el centre de...
1. INTRODUCCIÓ.
L'Univers és tot, sense excepcions.
Matèria, energia, espai i temps, tot el que existeix forma part de l'Univers.
És molt gran, però no infinit. Si ho fos, hauria infinita matèria en infinits estels, i no és així.
El nostre món, la Terra, és minúscul comparat amb l'Univers. Formem part del Sistema Solar, perdut en unbraç d'una galàxia que té 100.000 milions d'estrelles, però només és una entre els centenars de milers de milions de galàxies que formen l'Univers.
Durant el segles s’han aplicat diverses teories sobre a nostra posició en l’univers i la creació d’aquest.
2. MODEL GEOCÈNTRIC. Aristòtil i Ptolomeu.
Les primeres teories cosmològiques van aparèixer a Mesopotàmia al s. IV a.C , els qualsconsideraven que la Terra era el centre de l’Univers i que els demès astres giraven al voltant d’aquesta. Alguns dels clàssics com Aristòtil (Estagira, Tràcia, 384 aC - Calcídia, Eubea, 322 aC)
filòsof i científic grec, un dels esperits més potents i influents de la història, defenien questa teoria.
3.1. Teoria geocèntrica d'Aristòtil
És una antiga teoria en la que Aristòtil defensavaque la terra, immòbil, era al centre de l'univers, compost per cinquanta-nou esferes concèntriques. I que tots els astres del seu voltant, inclòs el Sol, giraven al seu voltant. Només al món sublunar hi havia canvis qualitatius i substancials. La incorruptibilitat dels cossos superiors a la lluna i la perfecció del seu moviment esfèric eren prova del seu caràcter diví. Cada esfera es movia per unimpuls superior, Déu. Aquest motor és immaterial i no actua físicament, sinó com a objecte del desig. Déu no és creador; l'univers ha existit sempre.
Aquesta teoria va estar en vigor fins al segle XVI, en la seva versió completada per Claudio Ptolomeo al segle II, en la seva obra El Almagest, en la que va introduir els anomenats epicicles, ecuantes i deferents. Més tard va ser reemplaçada per lateoria heliocèntrica.
3.2. Sistema Ptolemaic
Tot i que els principis del geocentrisme van ser establerts per Aristòtil, el seu sistema no es va considerar com a estàndard, a diferència del de Claudi Ptolomeu, desenvolupat el segle II.
Ptolomeu afirmava que la terra era al centre de l'univers, a partir de la simple observació que, en tot moment, la meitat de les estrelles es trobavensobre l'horitzó i l'altra meitat per sota d'ell, i de la creença que totes elles es trobaven a la mateixa distància del centre de l'univers. Si la Terra estigués gaire desplaçada del centre, la divisió entre les estrelles visibles i les no visibles no seria idèntica.
En el sistema ptolemaic, cada planeta és mogut per cinc o més esferes; una d'elles n'és el deferent, un cercle el centre del qualés un punt situat entre l'equant i la Terra. Una altra esfera és l'epicicle, ancorat en el deferent, i en què el planeta està ancorat.
El deferent gira al voltant de la Terra, mentre que l'epicicle gira dins el deferent, fent que el planeta es mogui més lluny o més a prop de la Terra en diferents punts de la seva òrbita, i fins i tot pugui alentir-se, aturar-se i retrocedir (moviment retrògrad).Els epicicles de Venus i Mercuri estan sempre centrats en una línia entre la Terra i el Sol. Les esferes planetàries es movien d'acord a l'impuls que rebien del novè cel, amb l'ajuda de Déu.
L'ordre ptolemaic de les esferes, a partir de la Terra, és el següent:
1. Lluna
2. Mercuri
3. Venus
4. Sol
5. Mart
6. Júpiter
7. Saturn
8. Estrelles fixes
La seva principalobra astronòmica, l'Almagest, fou la culminació de segles de treball d'astrònoms hel·lènics i babilonis, i, durant més d'un mil·lenni, els astrònoms europeus i de l'Islam l'acceptaren com a model cosmològic correcte.
3. MODEL HELIOCENTRIC. Copèrnic, Galilei, Kepler i Newton.
El model heliocèntric o heliocentrisme és el model cosmològic segons en el qual el Sol és el centre de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.