Coliml

Les 7 meravelles del món ántic.
Les set noves meravelles del món és un concurs internacional inspirat en les set meravelles del món antic, la totalitat de les quals (amb excepció de la Gran Piràmide de Gizeh) han desaparegut.
La iniciativa va ser del suís Bernard Weber, que va donar a conèixer el projecte el setembre de 1999 i des des llavors la llista (que inicialment comptava amb177 monuments) s'ha anat reduint fins que el dia 7 de juliol de 2007 es van donar a conèixer les guanyadores del concurs a l'Estádio da Luz de Lisboa (Portugal). La decisió es va prendre per votació popular i moltes persones hi participaren mitjançant el correu electrònic o un telèfon de pagament. Aquest sistema d'elecció va ser molt criticat, ja que es va detectar una afinitat nacional: els habitants d'unazona votaven només per la meravella local i no tenien en compte els mèrits objectius. La UNESCO, entre d'altres, va denunciar la mercantilització del concurs.

Llista de les set meravelles:
El Temple d'Àrtemis (en grec Artemision i en llatí Artemisium), també conegut menys pròpiament com a Temple de Diana, era un temple dedicat a Àrtemis (Diana en la cultura romana) voltant el 550 aC a Efes (enel present a Turquia) sota la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa.
No queda res del temple, una de les Set Meravelles del Món. Fou construït pel rei Cres per subscripció popular al mateix lloc on hi havia hagut un altre temple que havia estat destruït en el segle VII aC.
Les piràmides d'Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de l'antic Egipte. De tots els vestigis que ensvan deixar els egipcis de l'Antiguitat, els més portentosos i emblemàtics monuments d'aquesta civilització, i en particular, les tres grans piràmides de Gizeh, les tombes o Cenotafis dels reis Kheops, Khefren i Micerí, la construcció es remunta, per la gran majoria d'estudiosos, al període anomenat Imperi Antic de Egipte. La Gran Piràmide de Giza, construïda per Keops (Jufu), és una de lesset Meravelles del Món.
Els jardins penjants de Babilònia (també anomenats els jardins de Semiramis), en temps de Nabucodonosor II, i les muralles deBabilònia foren considerats una de les Set Meravelles del Món. Tant els uns com les altres se suposa que van ser construïts perNabucodonosor pels volts de l'any 600 aC (a l'actual Iraq). De tota manera, hi ha dubtes que els jardins arribessin a existir maifísicament.
Els jardins de Babilònia es troben extensament documentats per historiadors grecs com Estrabó i Diodor de Sicília, però d'altra banda hi ha pocs indicis que ens facin pensar en la seva existència. Algunes restes poc significatives provinents de les excavacions del palau de Babilònia han estat sobredimensionades, i no casen de cap manera amb aquelles descripcions meravelloses.L'estàtua de Zeus a Olímpia, tallada pel famós escultor clàssic Fídies (segle V aC) cap el 435 aC, a l'antiga Grècia, és considerada tradicionalment una de les set meravelles del món. L'any 394, després d'estar-se uns 800 anys a Olímpia, va ser traslladada aConstantinoble (actualment Istanbul), capital de l'imperi Bizantí. Els historiadors creuen que, probablement, va ser destruïda en un incendi.L'estàtua asseguda de Zeus, déu suprem del Panteó grec, ocupava tota l'amplada de la nau del temple erigit per albergar-la. Segons fonts contemporànies, tenia una alçada d'uns 12 metres. "Sembla que Zeus s'hagi d'aixecar", va dir el geògraf Estrabó al començament del segle I aC, "deixaria el temple sense teulat". Amb la mà dreta sostenia una estatueta de Nike i amb l'esquerra un ceptre coronat ambuna àguila. Zeus va ser tallat en ivori (tècnicament, l'ivori va ser remullat en un líquid que el feia més mal·leable i, per tant, l'ivori va ser probablement modelat o tallat segons calgués en cada ocasió) i assegut en un magnífic tron de fusta de cedre, amb incrustacions d'ivori,or, banús i pedres precioses. A la mà dreta de Zeus hi havia una petita estàtua de Nike, la deessa de la victòria, i a...