Comentari Cor Fidel

Josep Carner
Cor fidel
A una dolor que va al dellà del seny 10A
fa només l’Impossible cara tendra.― 10B
El pur palau esdevingué pedreny: 10A
els murs són aire, el teginat és cendra. 10B
I, lladre d’aquest lloc desposseït, 10C
palpant, caient, a poc a poc alçant-se, 10D 
el descoratjament roda en la nit, 10C
rapisser del record i la frisança. 10D
Jo sé d’on ve l’inesgotable foc 10E
queanimarà la morta polseguera.― 10B
Veig l’últim monument en l’enderroc. 10E
Jo pujaré, sense replans d’espera, 10B
cap al camí de l’alba fugissera 10B
pel tros d’escala que no mena enlloc. 10E
1.Contextualització de l’autor i del poema
Autor: Josep Carner i Puig-Oriol (Pere de Maldar) (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, el 4 de juny de 1970), fou un poeta,periodista, autor deteatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Es llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta època col·laborà aMontserrat i L'Atlàntida, entre d'altres revistes. Dirigí de fet Catalunya (1903-1905), Empori (1907-1908) i Catalunya (1913-1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i col·laborà amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua.A més a més, va escriure gran quantitat de textos en vers.
A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, i hi escrigué fins al 1928. El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa ( -Líban, 1935), amb qui tingué dos fills:Anna Maria i Josep.
Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, va crear un nou estil de periodisme polític. Amb Prat de la Riba, a la Mancomunitat, va lluitar per la professionalització de la literatura catalana, que considerava adolescent. Després de la mort d'aquest, el 1920 Carner es presentà a Madrid a unes oposicions al cos consular, i al març del 1921, ingressa a la carreradiplomàtica, i marxa de Catalunya cap a Gènova per instal·lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya. Va exercir càrrecs a Gènova, San José, le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República. A causa d'aquest fet i del manteniment de les seves fermes conviccions catalanistes i democràtiques,el 1939 el seu allunyament de Catalunya esdevingué forçat i no hi va tornar a residir mai més.
Es casà amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies i emprengué el camí de l'exili, primer a Mèxic (1939 al 1945), on fou professor al Colegio de México, i després a Bèlgica on morí l'any 1970, poc després d'una breu estada a Catalunya. és enterrat al cementiri de Montjuïc.Arxiu i biblioteca i personal són consultables a la Biblioteca de Catalunya.
Si es coneix Josep Carner com el príncep dels poetes és perquè, amb la seva obra poètica, va situar la poesia catalana a l'alçada de la poesia europea del seu temps, emplenant amb la seva saviesa i la seva habilitat els buits a què segles d'abandonament del català com a llengua de cultura l'havien forçada, envigorint lestroballes dels seus mestres anteriors (especialment, Jacint Verdaguer, Joan Maragall i els poetes de l'Escola Mallorquina) i aportant-hi la gràcia del seu inconfusible estil.
Contextualització del poema i context històric: El poema Cor Fidel de Josep Carner pertany al llibre de Llunyania, escrit l’any 1952. Un llibre fet també de poemes vells i revisats i d’altres poemes inèdits, es va publicarl’any 1952 a Santiago de Xile, lloc on estava exiliat, amb el títol de Llunyania. Pertany a la tercera etapa de l’autor, en la qual hi ha un interès per les coses sensibles i una visió filosòfica de l’existència. Anteriorment el poema de Cor fidel s’anomenava Fe Josep Carner és considerat un dels màxims representants de la poesia noucentista.

2. Anàlisi del poema:
El poema consta de quatre...