Comentari Dels Poemes

Edat Moderna: S.XVI-XVIII
És una etapa embrionària
Es produeixen canvis o revolucions (S.XV i primera meitat del XVI) que provoquen una decadència (S.XVIII  prohibició de la llengua catalana).
Es produeix un punt de despegament
Estats-nació  Visió imperial, embrions nacionals
En la llengua catalana també trobem petits embrions, que patiran una decadència econòmica, cultural i artística. Laliteratura és escassa i de poca qualitat.












Barroc
Oxímon: no hi ha bé que no porti mal i no hi ha mal que no porti bé.


Francesc Vicent Garcia, “Lo rector de Vallfogona”

Al desdenyós mirar d’una dama:
Desdeny = menyspreu
1: La dama és agent d’una acció  Ella el mira i ràpid aparta la mirada
2: Piadosa crueltat, pròdiga(generosa) i avara (el priva de la resta):
Oxímon: un element contésempre el seu contrari. El bé conté el mal i el mal conté el bé.  Desesperació: destrossa l’individu
Joc conceptual, mescla: no existeix una opció correcta o incorrecta, no hi ha ni bé ni mal. Però tampoc hi ha solució.  Privant-lo d’una cosa positiva, li fa un mal. Privant-lo d’un mal li fa un bé, però alhora li fa mal. És a dir, el deprecia perquè no li fa cas però li esta fent un favor, jaque és mossèn.
3: Ella li fa bé perquè evita fer-li mal, però li fa mal no donant-li amor.
4: Lo foc amorós; Com que ha de morir igualment, hagués preferit morir amb la dolçor de l’amor que amb la gelor del menyspreu.

A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil
És un dels poemes més importants, fins i tot l’han refet en el classicisme.
És un sonetperfecte: salt qualitatiu, 2 quartets (3a p.) i 2 tercets (jo poètic).
Poema cromàtic: contrast entre el blanc (pell) i el negre (cabells).
Les imatges cromàtiques provoquen un quadre de contrastos (debat)
Dota simbòlicament els colors: el blanc és la puresa i el negre és la maldat, el pecat i la perdició. Hi ha un contrast en el seu cor.  Metaforitza
Debat en el seu interior: combat unidireccional.Finalment fa una transposició pròpia i es posiciona cap a la virtut.
Tòpic de l’erotisme: contemplació de la dama.  La dama no sap que és observada.
Hipèrbatons: llenguatge recarregat. Campeja = lluitar en el camp de batalla.




Renaixença: S.XIX
Conseqüència del romanticisme (moviment cultural artístic d’abast general, tornada a la natura).
Adaptació d’una idea de la identitat: idea de lasobirania. Apareixen identitats individuals i col·lectives.
El català és una llengua literària, és a dir, és una llengua poètica, de la poesia.
Es produeix una revolució industrial: migració dels camps cal a les ciutats, enyoren la societat camperola.
A nivell polític apareixen les nacions, que van lligades a la llengua, i es separen dels estats.
Té lloc la Revolució francesa  democràcia
A nivellcultural es produeix el romanticisme: els artistes es regeixen per uns valors, pugen i veuen amb perspectiva, estan en deshora amb el món en el que viuen.
La literatura és local, regional (es retroalimenta), parla d’ella mateixa, mira al passat i vol restaurar glòries medievals.


















Bonaventura Carles Aribau

La pàtria
És el poema fundacional de la Renaixença, és també medievalista.Reivindicació d’un passat medieval esplendorós  Encara: si tenia prestigi en l’època medieval, encara pot tenir-lo.
La llengua de l’experiència és la llengua del sentiment  Que en altra llengua no sent: només sent en la seua llengua, de manera que no pot dir mentides.
Reivindica la importància de la llengua.
Es lloa al patró: va fer aquesta poesia per al seu patró, utilitzant obligadament el català. Fa d’un defecte una virtut.
1. Identifica el paisatge amb la pàtria, i es separa d’aquesta.
2. Identitat individual i col·lectiva: s’oposa a la societat, és un home desarrelat i apartat, perd d’esperit.
3. Català = llengua de prestigi: en la Edat Mitjana, el català tenia un gran prestigi.
4. Català = llengua de poesia = intimitat = sentiments.
El català és símbol de la sinceritat  En català...