Comentari llibre "La plaça del diamant" Mercè Rodoreda

ANÀLISI I COMENTARI DE LA PLAÇA DEL DIAMANT DE MERCÈ RODOREDA.

La plaça del Diamant és una de les novel·les més importants escrita per Mercè Rodoreda, important escriptora de la novel·la de postguerra del segle XX que, com altres autors de la seua època, va haver d'exiliar-se a França durant la Guerra Civil española. L'obra pertany a la tendència de la novel·la psicològica, concretament al'etapa creativa del pas de la joventut a la maduresa i es centra en l'anàlisi i evolució dels personatges ajudats pels símbols emprats. És una reflexió del pas del tems plena de subjectivisme que reflectix la visió del món pessimista de l'autora influida per les seues experències personals i per la situació de la dona en aquells moments. Per altra banda, el text pertany al gènere narratiu i alsubgènere de la novel·la, per la qual cosa podem observar l'estructura característica d'aquests textos: plantejament, nus i desenllaç. Respecte a les característiques externes de l'obra, el títol es bastant significatiu ja que ens centra la història a una plaça de Barcelona.

En primer lloc, l'escriptora mostra una visió molt pessimista del món influïda per les seues experiències personals i per lasituació de la dona: marginada socialment i amb relacions amoroses frustrants amb els hòmens. Transmet un sentiment d'inconformisme i podem sentir que les vivències que trobem reflectides al text són totalment subjectives, és a dir, reflecteixen l'experiència de Rodoreda al pas de la joventut a la maduresa i tots els problemes als quals va haver d'enfrontar-se per a eixir endavant i formar-se com adona madura. Els millors receptors podrien ser dones que hagen viscut l'època o fins i tot, dones que en l'època en la qual vivim s'hagen sentit anul·lades per un home. Afirmem això perquè la subjectivitat i les explícites explicacions de cada sentiment de la protagonista de l'obra fa que ens posem en la pell de Natàlia.

En segon lloc, la idea central del text és: “El procès de pèrdua irecuperació d'identitat d'una dona española al segle XX”. La història es desenvolupa al voltant de la protagonista Natàlia, la qual es veu anul·lada per un jove amb una personalitat molt forta i ha de passar per una sèrie d'esdeveniments que li donaran coneixement sobre ella mateixa per a poder controlar la seua pròpia vida sense que ningú li diga qui és i com ha d'actuar.

Pel que fa a l'argument del'obra podem dir que La plaça del Diamant narra la història d'una jove que treballa en una pastisseria amb un futur més o menys exacte fins que coneix Quimet al ball de la Festa Major de Gràcia i la seua vida dóna un gir començant amb la pèrdua de la seua identitat ja que el seu nou promés decidix canviar-li el nom i la vida sencera. Colometa, anomenada així per Quimet, és una noia innocent iòrfena de mare i té prou problemes emocionals ja que en sa casa no s'ha parlat mai i per això, el seu marit, amb el seu gran poder de submissió, fa amb ella el que vol, des de fingir dolors per a cridar la seua atenció fins a fer un colomar dins de sa casa. A més, els moments històrics no ajuden a la protagonista, es desenvolupa la guerra i Quimet ha d'anar al front on més endavant mor. Natàlia, amb elsseus dos fills Antoni i Rita, passa d'una situació límit, com és el plantejament del suïcidi a prendre els regnes de la seua vida i sortir en davant formant una família amb l'adroguer, un home completament diferent a Quimet que ajuda Colometa a tornar a ser Natàlia.

L'estructura del text és la pròpia de la narrativa: plantejament, nus i desenllaç i està dividida en 49 capítols entre els qualspodem distinguir: Una primera part, o plantejament (I-XVII) on podem dir que Natàlia comença poc a poc el procés de pèrdua de la seua identitat però els problemes encara són petits, ja que Colometa és una dona bastant passiva i intenta reduir la importància dels seus problemes. Aguanta tot tipus de desafiaments per part de Quimet i fins i tot arriba a donar-li la raó perquè no vol discutir amb...