comentari Oda infinita


COMENTARI "L'Oda infinita"

L'oda infinita és un poema introduit dins del recull "Poesies" de l'escritor català Joan Maragall, publicat l'any 1895. L'autor va ser un dels més importants del modernisme, un moviment cultural a cavall dels segles XIX i XX que pretenia transformar la cultura catalana de regional i tradicional en nacional i moderna.
L'ofa infinita és un poema pragmàtic en quèMaragall exposa la seva teoria de la paraula viva. Es tracta d'un poema de caire romàntic en el que la poesia acompanya a l'autor desde el naixement fins la mort.
El poema està format per vuit quintets , és a dir, vuit estrofes de cinc versos. Pel que fa l'estructura interna podem dividir-la en quatre parts, la primera part consta de l'estrofa I, la segona part de les estrofes II, III, IV I V, latercera part de l'estrofa VI i la quarta part de les dues darreres estrofes, la tematica de totes les parts la detallarem dins del desenvolupament.
Seguidament dins del desenvolupament inclourem el tema ja presentat a la introducció, la itencionalitat de l'autor, l'estructura externa i interna més detallada, l'analisis del poema, el tó i finalment el camps semàntics.

Quant al tema, aquestpoema és una reflexió de la concepció de Maragall, que és un poeta i la poesia. Aquesta reflexió ens remet a la teoria de la paraula viva, que consisteix en que el poeta a través de la contemplació de la natura, expressió de la divinitat, s'extasia i es trasllada aquesta emoció , sentiment mitjançant la paraula i d'aqui sorgeix la poesia. En aquest poema hi ha una influencia de Nich i el seuvitalisme i també la visió del poeta com a superhome, el poeta neix com a poeta i la seva vida no es pot deslligar del ambit poetic.
La intenció del autor, és mostrar la seva concepció del poeta, la paraula viva.
Pel que fa a l'estructura externa, es divideix en vuit estrofes amb cinc quintets de versos heptasilabs amb rima consonant: a,b,a,a,b/c,d,c,c,d/ e,f,e,e,f/ g,h,g,g,h/ i,j,i,i,j/ k,l,k,k,l/m,n,m,m,n/ o,p,o,o,p. En els versos s'alterna la rima marculina i la femenina.
Respecte, a l'estructura interna el poema el podem dividir en quatre parts: la primera correspon a la estrofa I en la cual el poeta ens diu que ha començat una oda que no pot acabar, per tant ens fa notar una idea d'eternitat o si mes no de la creació lligada a l'existencia del poeta. A banda, també sens diu que és elque inspira a aquesta poesia '' dia i nit me m'ha dictada / tot quant canta la ventada/ tot cuant brilla per l'espai" en altres paraules, la natura que com ja em apuntat anteriorment simbolitza la materialització de la creació divina i és un tema recurent de la poesia Malagaliana.
La segona part correspon a les estrofes II, III i IV en aquesta part el poeta fa un recorregut vital, desde lainfantessa versos 6 i 7 " va entornar-la ma infantessa/entre ensomnis d'amor pur", passant per la joventut versos 9 i 10 "joventut me l'ha represa/amb compàs molt més segur", i arribant a la maduressa versos 11 i 12 " De seguida, amb veu més forta, /m'han seguit nous cants" en que aquesta oda li va sen dictada amb més seguretat o amb més força. A l'estrofa 4 el poeta es torna a referir a la poesiacom quelcom il·limitat que no li permet recordar com començava ni esbrinar com acabara, igual que la vida, de la cual un no recorda les seves primeres experiencies ni tmpoc pot anticipar els seus ultims moments, versos 16 i 17 "ja no sé com començava/ni sé com acabarà".
Pel que fa a la tercera part correspon a la estrofa V hi ha una característica de la teoria de la paraula viva: l'espontaneïtat.Segons Maragall la poesia ha de ser pura, sincera i espontanea. Aquest idea queda reflectida als versos del 21 al 25 "i aixís sempre ....d'alta adoració" Maragall no esta preocupat per la forma del poema "sens saber si lliga o no " unicament expressa els sentiments i les emocions tal com vénen sense pasar per cap sedàs.
La quarta i darrera part inclourà desde l'estrofa 5 fins a la 8 en les...