comentari poema la patria

Comentari la Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau

A Déu siau, turons, per sempre á Déu siau;
O serras desiguals, que allí en la patria mia
Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia
Per lo repos etrern, per lo color mes blau.

Adéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau,
Com guarda vigilant cubert de boyra é neu,
Guaytats per un forat la tomba del Jueu,
E al mitg del mar immens lamallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
Com coneixer pogués lo front de mos parents;
Coneixia també lo só de los torrents
Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors.

Mes arrancat després per fals perseguidors
Ja no conech ni sent com en millors vegadas:
Axi d´arbre migrat á terras apartadas
Son gust perden los fruits, é son perfum las flors.

¿ Qué val que m´hajatret una enganyosa sort
A veurer de mes prop las torres de Castella,
Si l´cant dels trovadors no sent la mia orella,
Ni desperta en mon pit un generos recort ?

En va á mon dels pais en als jo m´trasport,
E veig del Llobregat la platja serpentina;
Que fora de cantar en llengua llemosina
No m´queda mes plaher, no tinch altre conort.

Pláume encara parlar la llengua d´aquells sabis
Queompliren l´univers de llurs costums é lleys,
La llengua d´aquells forts que acatáren los Reys,
Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis.

Muyra, muyra l´ingrat que al sonar en sos llabis
Per estranya regió l´accent natiu, no plora;
Que al pensar en sos llars no s´consum ni s´anyora,
Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis.

En llemosí soná lo meu primer vagit,
Quant delmugró matern la dolça llet bebia;
En llemosí al Senyor pregaba cada dia,
E cántichs llemosins somiaba cada nit.

Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,
En llemosi li parl, que llengua altra no sent,
E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
Puix surten mas rahons del centre de mon pit.




Bonaventura Carles Aribau­­­­­­­­­ (1798-1862)
El poema la Pàtria, també conegut com L’oda ala Pàtria, va ser escrit per Bonaventura Carles Aribau i va ser publicat a l’any 1833 al diari El Vapor. L’any de la publicació d’aquest poema es considera com a la data de l’ inici de la Renaixença, ja que la Pàtria expressa pensaments i idees pròpies d’ aquest moviment cultural i literari, que defensa la recuperació de la llengua i la literatura catalanes després de tres segles de Decadència.Així mateix, el poema també transmet característiques pròpies del Romanticisme, moviment literari europeu que contribuí en la gestació de la Renaixença.

Pel que fa al gènere literari, la Pàtria és una oda, una composició de to noble, solemne i elevat que, en aquest cas canta l’amor i ‘enyor que sent el poeta per la seva terra. Per tant, el poema està format per sis estrofes de vuit versoscadascuna. Els versos són de dotze síl·labes- així doncs, d’art major-, amb rima consonant i rima encreuada. L’esquema mètric és el següent: 12A 12B’ 12B’ 12A 12A 12C 12C 12A.

El tema principal del poema és, tal com indica el títol de la composició, l’elogi de la pàtria, en aquest cas Catalunya. De fer, gràcies a la influència de les idees romàntiques, diversos escriptors catalans del segle XIX centrenles seves obres en Catalunya ja que compta amb característiques que agraden al Romanticisme: és una nació oprimida, vençuda, i se’n pot defensar la llibertat. Una altra característica romàntic present en aquest poema és la nostàlgia, ja que en tots els versos són d’un to nostàlgic, l’enyorança cap a ala terra catalana i la seva llengua (versos 20-40). Per reforçar aquests temes, el poeta no dubtaen fer referència a fets concrets de la història del seu país ( versos 25-32) o al seu patró, també d’origen català (últims versos).

Així a la primera estrofa el poeta s’acomiada, a través d’una anàfora ( adéu-siau, vers 1 ; adéu vers 5), dels turons de la seva pàtria ( vers 1) i del vell Montseny (vers 5), que compara amb un guardar que vigila les seves possessions (vers 6). Dues metàfores...