Comentario

Comentari de text: La Plaça del diamant
Mercè Rodoreda (1908-1983) va nàixer a Barcelona i va morir a Girona, és una de les novel·listes catalanes més coneguda a nivell internacional. Totes les seues obres han sigut traduïdes al txec, francès, anglès ,etc, però la més traduïda ha sigut La plaça del Diamant. Rodoreda va viure una infantesa feliç i no va anar a l’escola fins als set anys, i vadeixar d’anar als deu. No obstant això, va ser autodidacta, tant que el seu pare tenia una biblioteca i li agradava molt llegir, coneixia molts dels clàssics que van influenciar en la literatura de Rodoreda. Aquest període de la seua vida fou solitari i domèstic. Per l’època en què va tocar-li viure, estava predestinada a aconseguir un bon matrimoni, i per tant com dona que era, part de la seuaeducació es basava en aprendre a cosir i cuinar.
A causa de la Guerra Civil Espanyola va haver d’exiliar-se en companyia d’altres escriptors i intel·lectuals, i va viure a diverses ciutats franceses, més tard es va traslladar a Suïssa, Ginebra, on va escriure La Plaça del diamant. També va ser coneguda per altres llibres com Aloma, El carrer de les Camèlies o Mirall trencat, va rebre diversos iimportants premis, com el Premi Sant Jordi (1966) o el Ramon Llull (1969).
La plaça del Diamant (1962), es la novel·la clau de la segona etapa de la escriptura de Rodoreda, és l’etapa de la maduresa, tant per la temàtica que utilitza, tant per la escriptura formal. Es tracta d'una novel·la senzilla, tan sols es centra en la vida d’una dona de classe social baixa, que amb la seva visió que té delmón domina tot l'univers de la ficció. Aquesta visió canvia amb l'edat i les circumstàncies vitals per on travessa.
Context històric
La plaça del diamant es va escriure a l’exili, a Ginebra (1962)
En 1939, la dictadura franquista va suprimir per decret les institucions, les editorials, les revistes i els diaris existents. Abolí la Generalitat i l’Estatut d’Autonomia i prohibí l’ús públic ioficial de la llengua catalana i el seu ensenyament. Molts escriptors van haver d’exiliar-se. La represa de la cultura catalana no fou possible fins ben entrada la dècada dels 50:
1959- aparició revista “Serra d’Or”
1961- creació d’Òmnium cultural 1962- nasqué Edicions 62
1964- retorn de l’exili de l’editorial Proa
1965- s’instituí la càtedra de llengua i literatura catalanes a la Universitatde Barcelona.
La normalització de la llengua i la literatura no fou plena, però, fins a l’etapa de democràcia que s’inicià el 1975.
Corrents literaris
Esta enquadrada en el estructuralisme, el psicoanàlisis i la critica literària feminista


Context dins de la novel·la
La plaça del Diamant, se situa poc abans de la proclamació de la Segona República, passant per la Guerra Civil i lapostguerra. La història transcorre a Barcelona.
En aquest fragment, acabava de finalitzar la guerra, després de la mort de Quimet, la Natalia s’havia quedat sense treball, estava farta dels coloms i poc a poc es va anar matant (sacsejava els ous per a que no ixqueren) o van morint. Antoni, el seu fill major, torna de la colònia. La Natalia i els seus fills viuen en una situació de pobresa, fam idesesperació que la fa arribar a pensar en el suïcidi.
Tema: La solució de La Natalia per trobar una nova vida.
Argument: La Natalia es troba en una situació pèssima. No té diners per menjar, els seus fills estan prims i ella també. Creu que la millor solució es matar als seus fills i a ella mateixa. Aleshores, un dia de molt matí va a comprar una ampolla de salfumant a l'adrogueria, on comprava lesveces pels coloms. Però ella mateixa no parava de ficar escusats per a no fer-ho, com dir-li al adroguer que no portava diners quan era mentida, no obstant, ella no sabia que l'adroguer reaccionaria així, li va dir que no importava que quan poguera el pagaria. La Natalia va eixir de la tenda i l'adroguer la va cridar per proposar-li fer la feina de sa casa, doncs la dona que tenia abans ja era...