Comrntari
Páginas: 6 (1270 palabras)
Publicado: 30 de marzo de 2011
1. IDENTIFICACIÓ DEL TEXT
El text pertany a l’obra Sentències d’Isidor de Sevilla, concretament al llibre 3, títol 47, fragment 1 i també als fragments 5, 7, 10 i 11 del títol 48 del llibre 3. Aquest llibre és un llibre de moral que dicta com s’han de comportar els reis. Isidor de Sevilla va ser bisbe d’aquesta mateixa ciutat. Aquest autor va intentar fer una mena d’enciclopèdia per tal derecollir tota la cultura de l’època a través de diferents escrits. Va ser reconegut com un savi de l’església i destaquen entre les seves obres les Etimologies i Hispania.
Aquest autor, a través dels seus textos intenta donar una sèrie d’explicacions per tal de justificar la connexió que hi ha entre el món visigot i el món eclesiàstic.
Les Sentencies de Sant Isidoro és tal vegada l'obra mésllegida durant l'Edat Mitjana. Ho testifiquen els milers de manuscrits copiats durant tota l'època prèvia a l'aparició de la impremta. Es tracta d'un compedi de fe (llibre I) i de moral (llibre II). Per l'aspecte sistemàtic preludia l'escolàstica. El llibre I (De Summo bo) tracta en 30 caps. els atributs divins i el *conoc. de Déu; la seva eternitat; la creació del món; el mal; els àngels i lanaturalesa humana; Crist i els Santos; l'Església, les *herejías i el paganisme; les diferències entre l'A.T. i el N.T.; sobre el Símbol de la fe, el baptisme i els sagraments; l'Escatologia. Els llibres II i III sobre les virtuts teologales, la gràcia i les virtuts en general. L'obra en primera instància sembla destinada a la formació del clergat. Va ser escrita entre el 612 i el 615 en plenamaduresa intel•lectual i pastoral del sant.
El gènere literari de la sentència té diversos orígens. És probable que Sant Isidoro, assidu lector de les Morals de Sant Gregorio Magne, hagués recordat la següent afirmació: "... agrada parlar per sentència el que no desitja expressar solament el que sap, sinó sentir per experiència el que diu".
2. CONTEXT HISTÒRIC I JURÍDIC
El poble visigotd’origen germànic va emigrar per l’Imperi Romà, però no va ser fins l’any 418 que mitjançant un tractat (foedus) entre el rei visigot i l’emperador romà Honori, aquests es van assentar a la província romana d’Aquintània II, situada al sud de les Gàl•lies. Conforme amb aquest acord, el monarca visigot haurà d’administrar aquest poble i a més a més fer funcions de defensa de l’imperi.
Com a conseqüènciad’aquestes funcions, el monarca visigot es veu obligat a donar lleis o fer lleis per tal d’assegurar la vida dels ciutadans, ja siguin romans com visigots. En aquests moments, la manifestació de la voluntat del monarca visigot es fa a través de les lleis, però aquestes han de ser complides, i per això han de ser conegudes per els ciutadans. És així quan es comencen a fer les diferentsrecopilacions de les lleis derivades del Dominat, que constitueixen el dret oficial, i altres que intenten solucionar els problemes de la societat actual, és a dir, constitueixen el dret de la pràctica. Però no va ser fins l’any 506 que es va fer una compilació oficial pel rei Alaric II coneguda amb el nom de Breviari d’Alaric, posada al dia posteriorment per Leovigild. Leovigild és molt important perquèmarca un canvi d’època: va unificar la Península sota la dominació visigoda i els sueus que vivien a Galícia i va passar de la religió arriana a la catòlica.
Com a conseqüència de que el monarca visigot comença a donar lleis i es trenca amb el món romà, es fa necessari la legitimació del poder visigot, que és precisament la teoria que recull Isidor de Sevilla en el text. Els Pares de l’esglésias’havien dedicat a buscar fonaments polítics del poder dins de l’Antic Testament. Ajuntant la filosofia de l’Antic Testament i la romana es va crear l’anomenat Agustinisme polític. El principal pensador era Sant Agustí d’Hipona i el pensador visigot que ho segueix es Sant Isidor de Sevilla (bisbe de Sevilla).
Diuen que en la creació, Déu va incloure la distinció entre els que manaven i els que...
El text pertany a l’obra Sentències d’Isidor de Sevilla, concretament al llibre 3, títol 47, fragment 1 i també als fragments 5, 7, 10 i 11 del títol 48 del llibre 3. Aquest llibre és un llibre de moral que dicta com s’han de comportar els reis. Isidor de Sevilla va ser bisbe d’aquesta mateixa ciutat. Aquest autor va intentar fer una mena d’enciclopèdia per tal derecollir tota la cultura de l’època a través de diferents escrits. Va ser reconegut com un savi de l’església i destaquen entre les seves obres les Etimologies i Hispania.
Aquest autor, a través dels seus textos intenta donar una sèrie d’explicacions per tal de justificar la connexió que hi ha entre el món visigot i el món eclesiàstic.
Les Sentencies de Sant Isidoro és tal vegada l'obra mésllegida durant l'Edat Mitjana. Ho testifiquen els milers de manuscrits copiats durant tota l'època prèvia a l'aparició de la impremta. Es tracta d'un compedi de fe (llibre I) i de moral (llibre II). Per l'aspecte sistemàtic preludia l'escolàstica. El llibre I (De Summo bo) tracta en 30 caps. els atributs divins i el *conoc. de Déu; la seva eternitat; la creació del món; el mal; els àngels i lanaturalesa humana; Crist i els Santos; l'Església, les *herejías i el paganisme; les diferències entre l'A.T. i el N.T.; sobre el Símbol de la fe, el baptisme i els sagraments; l'Escatologia. Els llibres II i III sobre les virtuts teologales, la gràcia i les virtuts en general. L'obra en primera instància sembla destinada a la formació del clergat. Va ser escrita entre el 612 i el 615 en plenamaduresa intel•lectual i pastoral del sant.
El gènere literari de la sentència té diversos orígens. És probable que Sant Isidoro, assidu lector de les Morals de Sant Gregorio Magne, hagués recordat la següent afirmació: "... agrada parlar per sentència el que no desitja expressar solament el que sap, sinó sentir per experiència el que diu".
2. CONTEXT HISTÒRIC I JURÍDIC
El poble visigotd’origen germànic va emigrar per l’Imperi Romà, però no va ser fins l’any 418 que mitjançant un tractat (foedus) entre el rei visigot i l’emperador romà Honori, aquests es van assentar a la província romana d’Aquintània II, situada al sud de les Gàl•lies. Conforme amb aquest acord, el monarca visigot haurà d’administrar aquest poble i a més a més fer funcions de defensa de l’imperi.
Com a conseqüènciad’aquestes funcions, el monarca visigot es veu obligat a donar lleis o fer lleis per tal d’assegurar la vida dels ciutadans, ja siguin romans com visigots. En aquests moments, la manifestació de la voluntat del monarca visigot es fa a través de les lleis, però aquestes han de ser complides, i per això han de ser conegudes per els ciutadans. És així quan es comencen a fer les diferentsrecopilacions de les lleis derivades del Dominat, que constitueixen el dret oficial, i altres que intenten solucionar els problemes de la societat actual, és a dir, constitueixen el dret de la pràctica. Però no va ser fins l’any 506 que es va fer una compilació oficial pel rei Alaric II coneguda amb el nom de Breviari d’Alaric, posada al dia posteriorment per Leovigild. Leovigild és molt important perquèmarca un canvi d’època: va unificar la Península sota la dominació visigoda i els sueus que vivien a Galícia i va passar de la religió arriana a la catòlica.
Com a conseqüència de que el monarca visigot comença a donar lleis i es trenca amb el món romà, es fa necessari la legitimació del poder visigot, que és precisament la teoria que recull Isidor de Sevilla en el text. Els Pares de l’esglésias’havien dedicat a buscar fonaments polítics del poder dins de l’Antic Testament. Ajuntant la filosofia de l’Antic Testament i la romana es va crear l’anomenat Agustinisme polític. El principal pensador era Sant Agustí d’Hipona i el pensador visigot que ho segueix es Sant Isidor de Sevilla (bisbe de Sevilla).
Diuen que en la creació, Déu va incloure la distinció entre els que manaven i els que...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.