comunicacion humana

Comunicació oral, escrita i digital
BLOC I
Principis bàsics de les ciències del llenguatge i la
comunicació
1.1 La comunicació humana.Llengua escrita i llengua oral.
Les varietats lingüístiques. Discurs, text i gèneres.
1.2 La competència comunicativa. Les habilitats
comunicatives. El procés d’adquisició/aprenentatge de les
llengües. Llengua primera, llengua segona, llengües
estrangeres.1.3 La didàctica de la Llengua com a disciplina. Fonaments
lingüístics,
psicolingüístics
i
sociolingüístics
de
l’ensenyament de la llengua.

1.1. La comunicació humana
Preguntes prèvies de reflexió:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)

Què és comunicar / comunicar-se?
Hi ha sempre un interlocutor quan comuniquem?
Es pot comunicar sense voler-ho?
Hi ha altres tipus de comunicació queno sigui la
humana?
Penseu en diferents tipus de comunicació humana.
Què volem dir quan diem que una persona es “bona
comunicadora” o que és “molt competent” a l’hora de
comunicar?
Quines qualitats i aptituds ha de tenir el “bon
comunicador”?
Quines implicacions té a l’aula saber comunicar, ser
competent comunicativament o no saber-ne, no serho?

Qualsevol conducta en una
situaciód’interacció té un valor de
missatge, és a dir, de comunicació.
Per tant, es dedueix que per molt
que hom ho provi, no pot deixar de
comunicar. Fem el que fem, doncs,
ens comuniquem amb els altres,
amb les paraules, amb els gestos,
amb la indumentària, amb els
silencis.

Cantero (2004)

1.1. La comunicació humana
Necessit
at

Transmissió
i
Intercanvi
informació

Relacionar-seContactar
Compartir

Llengua

Comunicar-se no és tan sols transmetre
informació. La comunicació humana
consisteix, més que a transmetre, a
contactar, és a dir, a establir i mantenir
una relació valuosa en si mateixa, tant
si hi ha molta informació com si n’hi ha
poca. Comunicar-se és, per sobre de
tot, relacionar-se.

1.1. La comunicació humana
CONTEXT

Codi
(Llengua)

Emisso
rCanal
(oral/escrit)

Missatge
(signes verbals i
no verbals)

REFERENT
(Realitat extralingüística /
Representació de la realitat
(Watzlawick, 1977; Cantero/ De
Arriba, 1997; Van Dijk, 1998,
2003)

Recepto
r
Negociac
ió

Malentes
os

• Sistema convencional de signes que serveix per a
la comunicació i la relació interpersonal i social,
lligada estretament al seu context.•

La llengua com a producte cultural i vehiculador
de cultura i coneixements.

• Llengua com a construcció social que es

manifesta individualment. Mitjà amb el qual es
desenvolupa la consciència (racional i simbòlica.)

• S’ha d’ensenyar i s’ha d’aprendre: la importància
de la lectoescriptura

1.1. La comunicació humana
1. Penseu en la situació o context en què diríem aquestsmissatges (emissions):
1. Vaig a comprar el pa.
2. Aquest noi és guapíssim.
3.La neu és blanca (relació món-realitat
4. Avui fa un dia molt maco.
5. Em passes la sal?
6. No m’ho puc menjar, està massa calent.

llengua)

2. Quan el referent del missatge és només la realitat
extralingüística?
3. Quan hi ha, a més, algun tipus de creença o
representació (interpretació de la realitat)?1.1. La comunicació humana
1. Quin missatge poden estar donant aquestes imatges?
2. Penseu de quin anunci publicitari poden ser?

1.1. La comunicació humana
Pragmàti
ca

???

Estudia
els principis que regulen l’ús del
llenguatge en la comunicació, és a dir, les
condicions que determinen tant l’ús d’un
enunciat concret per part d’un parlant en una
situació comunicativa concreta,com la
interpretació per part del destinatari.

• Com és possible que el que volem dir i
el que entén l’altre pugui no coincidir?
• Com és possible que, tot i així, ens
seguim entenent?
• Quina part del que entenem depèn del
significat de les paraules que fem
servir?
• Quina part depèn d’altres elements?

1.1. La comunicació humana
Austi
n
(196
2)

enunciat
un triple
acte...