Consell d'Aragó

Consell d’Aragó

El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de laCorona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó. El 1344, Pere el Cerimoniós creà com a ens permanent el ConsellReial, format pels nobles majordoms d'Aragó, de Catalunya, de València i de Mallorca, pel camarlencs reials, el mestre racional, el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris.El rei hi podia convocar membres de la família reial, nobles, juristes i eclesiàstics, etc. Seguia el rei en els seus desplaçaments pels regnes i l'aconsellava en matèria de govern, guerra iadministració. El Consell Reial el 1493 es transformà en el Consell d'Aragó per tal de suplir l'absència de Ferran el Catòlic dels regnes de la Corona d'Aragó i, amb aquest objectiu, s'establí a Castella, onfou itinerant fins que la cort reial es fixà a Madrid. Aquest nou Consell Suprem d'Aragó era presidit per un vicecanceller i els seus altres membres eren el tresorer general de la Corona d'Aragó, quepodia ser estranger i que representava el vicecanceller durant la seva absència, i els regents, o doctors, de bell antuvi quatre i, des de 1522, set, en representació dels regnes de la Corona: dos peld'Aragó, dos pel de València i dos pel Principat de Catalunya, Mallorca i Sardenya (prova de la major relació de Mallorca i Sardenya amb Catalunya). El 1556 es segregaren Nàpols i Sicília del Conselld'Aragó per tal de formar el Consell d'Itàlia, al qual més envant s'afegí la governació de l'estat de Milà. Durant la guerra de Successió, el Consell d'Aragó borbònic fou es dissolgué el 1707 i lesseves competències absorbit pel Consejo de Castilla. Després de la caiguda de Barcelona sota poder borbònic, el 1714, el Consell d'Aragó austracista es dissolgué dins el nou Consell d'Espanya, amb seu...