Constucionalismo
Páginas: 6 (1395 palabras)
Publicado: 6 de enero de 2013
EXAMEN ORDINARI DE GENER
Com em feu moltes vegades la mateixa pregunta, us recorde que l'examen consta de dues parts:
1. Una pregunta o tema extens (a escollir de dos que us proposaré), a partir de tot el que hem explicat a classe. Val fins a 8 punts.
En aquesta part podeu escriure tot el que vullgeu.
2. Una pregunta curta (a escollir de dos que us proposaré) a partir de tot el que heupreparat i estudiat pel vostre compte, sobre dret romà i sobre constitucionalisme i codificació. Val fins a 2 punts.
En aquesta part és suficient amb una síntesi de la resposta en unes 15 línies de 10-12 paraules cadascuna.
MARTES, 11 DE DICIEMBRE DE 2012
Codificació - segle XIX
Es diu que la paraula deriva de la paraula llatina , que trobem des de finals del segle III, i que era unvolum, precedent dels llibres, que contenia una compilació, que podia ser de caràcter públic o privat, de les o constitucions dels emperadors romans.
El que diferencia el del és, que el primer és en un sentit actual un text que conté una sola llei, mentre que el segon era una recopilació de moltes lleis.
Des de finals del segle XVIII se li ha volgut donar a la paraula un sentit més precís,i actualment se’l pot definir de la següent manera:
.
El Codi, per tant, és una llei, no una recopilació de lleis. Està elaborada per un sol legislador, promulgada en un moment concret, i tots els seus preceptes pertanyen a un mateix acte legislatiu.
Un Codi és una llei de contingut homogeni per raó de la matèria. Tot el que conté es refereix a un mateix sector de l’ordenament jurídic. Esconsidera que les recopilacions de textos jurídics de l’Edat Mitjana i Moderna eren immenses, desorbitades; en canvi un Codi és una obra breu, el que diríem un llibre de butxaca.
En un Codi la seua estructua i el seu estil expositiu són molt importants i característics. És una llei de forma sistemàtica i articulada, en la que podem trobar grans divisions lògiques i temàtiques a partir de lesquals apareix estructurat en parts o llibres, aquests subdividits en seccions, i aquestes en capítols (en realitat ja era així l’estructura del Codi Hermogenià...)
Tot el seu contingut deu expressar-se en un llenguatge precís. Mentre que les lleis medievals i barroques estaven escrites en un estil grandilocuent i moltes voltes repetitiu, els codis de la Il·lustració i del Liberalisme tenenvoluntat total de precisió i claretat. No descriuen: defineixen. No contenen metàfores sinó conceptes molt clars. Es diu que un codi modern s’assembla a un tractat de geometria.
Un codi ha d’esser una llei completa, en la qual queden regulats tots els problemes d’una matèria concreta.
A partir d’aquests principis, per entenem en un sentit ampli, el llarg procés històric que ha conduït al’elaboració dels diversos codis. De manera que fent referència a cada una de les matèries codificades, parlarem en particular de codificació mercantil, penal, processal, o civil.
Aquestes eren les quatre matèries considerades bàsiques al segle XIX, raó per la qual van ser les que es van codificar, però hi havia altres sectors del Dret que no van ser objecte de la mateixa atenció.
En relacióamb aquest procés codificador trobem el de constitucionalització del dret polític. Podríem dir que les Constitucions del XIX són en definitiva i com a els denominaven juristes i parlamentaris de l’època.
Els arrels ideològics de la codificació i el constitucionalisme són comuns. Les constitucions representaven l’organització de l’Estat liberal-burgés de Dret; i els codis pretenien contenir laresta de l’organització jurídica de la societat burgesa.
Però és costum presentar-los i estudiar-los per separat, perquè en el sistema normatiu de l’Estat constitucional el primer còs normatiu des del punt de vista jeràrquic és la Constitució, i totes les demés lleis estan subordinades a ella.
Ara bé, la cronologia del constitucionalisme i la codificació en Espanya no coincideixen en...
Com em feu moltes vegades la mateixa pregunta, us recorde que l'examen consta de dues parts:
1. Una pregunta o tema extens (a escollir de dos que us proposaré), a partir de tot el que hem explicat a classe. Val fins a 8 punts.
En aquesta part podeu escriure tot el que vullgeu.
2. Una pregunta curta (a escollir de dos que us proposaré) a partir de tot el que heupreparat i estudiat pel vostre compte, sobre dret romà i sobre constitucionalisme i codificació. Val fins a 2 punts.
En aquesta part és suficient amb una síntesi de la resposta en unes 15 línies de 10-12 paraules cadascuna.
MARTES, 11 DE DICIEMBRE DE 2012
Codificació - segle XIX
Es diu que la paraula deriva de la paraula llatina , que trobem des de finals del segle III, i que era unvolum, precedent dels llibres, que contenia una compilació, que podia ser de caràcter públic o privat, de les o constitucions dels emperadors romans.
El que diferencia el del és, que el primer és en un sentit actual un text que conté una sola llei, mentre que el segon era una recopilació de moltes lleis.
Des de finals del segle XVIII se li ha volgut donar a la paraula un sentit més precís,i actualment se’l pot definir de la següent manera:
.
El Codi, per tant, és una llei, no una recopilació de lleis. Està elaborada per un sol legislador, promulgada en un moment concret, i tots els seus preceptes pertanyen a un mateix acte legislatiu.
Un Codi és una llei de contingut homogeni per raó de la matèria. Tot el que conté es refereix a un mateix sector de l’ordenament jurídic. Esconsidera que les recopilacions de textos jurídics de l’Edat Mitjana i Moderna eren immenses, desorbitades; en canvi un Codi és una obra breu, el que diríem un llibre de butxaca.
En un Codi la seua estructua i el seu estil expositiu són molt importants i característics. És una llei de forma sistemàtica i articulada, en la que podem trobar grans divisions lògiques i temàtiques a partir de lesquals apareix estructurat en parts o llibres, aquests subdividits en seccions, i aquestes en capítols (en realitat ja era així l’estructura del Codi Hermogenià...)
Tot el seu contingut deu expressar-se en un llenguatge precís. Mentre que les lleis medievals i barroques estaven escrites en un estil grandilocuent i moltes voltes repetitiu, els codis de la Il·lustració i del Liberalisme tenenvoluntat total de precisió i claretat. No descriuen: defineixen. No contenen metàfores sinó conceptes molt clars. Es diu que un codi modern s’assembla a un tractat de geometria.
Un codi ha d’esser una llei completa, en la qual queden regulats tots els problemes d’una matèria concreta.
A partir d’aquests principis, per entenem en un sentit ampli, el llarg procés històric que ha conduït al’elaboració dels diversos codis. De manera que fent referència a cada una de les matèries codificades, parlarem en particular de codificació mercantil, penal, processal, o civil.
Aquestes eren les quatre matèries considerades bàsiques al segle XIX, raó per la qual van ser les que es van codificar, però hi havia altres sectors del Dret que no van ser objecte de la mateixa atenció.
En relacióamb aquest procés codificador trobem el de constitucionalització del dret polític. Podríem dir que les Constitucions del XIX són en definitiva i com a els denominaven juristes i parlamentaris de l’època.
Els arrels ideològics de la codificació i el constitucionalisme són comuns. Les constitucions representaven l’organització de l’Estat liberal-burgés de Dret; i els codis pretenien contenir laresta de l’organització jurídica de la societat burgesa.
Però és costum presentar-los i estudiar-los per separat, perquè en el sistema normatiu de l’Estat constitucional el primer còs normatiu des del punt de vista jeràrquic és la Constitució, i totes les demés lleis estan subordinades a ella.
Ara bé, la cronologia del constitucionalisme i la codificació en Espanya no coincideixen en...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.