Copia traducida de Sense t tol 1 1

TREBALL MÚSICA: NACIONALISME MUSICAL









Alumne: Adrià Calafell
Data: 04/05/2015
Curs: 3r ESO A
Índex


-Introducció general del nacionalisme musical
-Romanticisme
-Escoles
-Escandinava
-Checa
-Polaca
-Exemples de nacionalismes musicals
-Nacionalisme musical hungarés
-Béla Bartók
-Zoltán Kodály
-BibliografiaIntroducció general del nacionalisme musical


A la segona meitat del segle XIX es dóna un fenomen nou en el panorama musical europeu consistent en la incorporació de generacions musicals pertanyents a països que fins llavors havien estat generalment al marge de l'evolució musical, no tant perquè no s'hagi conreat en ells la música com per haver importat en detriment de la producció pròpia. Estracta de països que havien viscut sota l'imperi de la música italiana, com ara Espanya, o sota la influència globalitzadora de França, com ara Rússia.
Són habitualment nacions de la perifèria d'Europa, llocs en els que comencen a triomfar les idees nacionalistes que portaran al llarg d'aquesta època a l'intent de treure la dominació d'altres països, singularment de l'imperi austríac, o d'afirmar lavoluntat popular davant règims de supervivència medieval, com és el cas de la Rússia tsarista.
Les raons bàsiques d'aquests moviments musicals de caràcter nacionalista caldrà buscar-les en el purament artístic dins de la ideologia que el Romanticisme havia formulat, de manera que el nacionalisme no serà sinó un cas particular del Romanticisme aplicat a determinats països. Realment el Romanticismehavia prestat atenció a les llegendes populars, al folklore i fins i tot a la melodia de caràcter popular; i si això s'havia produït en els països que portaven el lideratge musical, res s'oposava a que aquesta ideologia fos practicada amb més força en països on, a més, podia constituir-se en un fidel reflex d'aspiracions polítiques de tipus nacionalista. És per això que en algunes nacions ambafany nacionalista es va utilitzar la música com brou de cultiu per passar a manifestacions pròpies més pragmàtiques que les merament musicals i artístiques i també, en altres llocs es va donar la situació contrària, es va utilitzar la base social ja de caràcter nacionalista per potenciar l'expressió artística i, concretament, la musical.
La música nacionalista aconsegueix fer encara més ric, si éspossible, el considerat històricament període romàntic. La veritat és que, si considerem al Romanticisme com la manifestació musical de tres períodes que dèiem primer Romanticisme (primera meitat del segle XIX), segon Romanticisme, que abasta fins a la dècada dels setanta, i Postromanticisme, Neorromanticismo o Belle Époque com alguns prefereixen trucar al període que conclou amb la I GuerraMundial, tampoc hauria raons històriques o artístiques per no incloure de forma paral·lela al Nacionalisme musical com un corrent que, tot i ser essencialment romàntica, també té notables diferències amb els altres moviments.




Romanticisme


En totes aquestes variants musicals està latent l'esperit romàntic però amb una diversitat expressiva molt acusada en funció de les característiques rítmiques isonores de cada àrea geogràfica. La melodia continua sent la part vital de la composició però, cada vegada més, sotmesa a una exploració molt més gran, amb tractaments harmònics i tonals més complicats, inspirant-se en el folklore propi de cada país. No obstant això, l'enriquiment harmònic va ser tan important que arriba a fer que trontolli el sistema tonal establert i comencen a sorgir novestendències harmòniques gràcies a les peculiaritats de cada regió. No oblidem que el Nacionalisme es va forjar fora de l'àrea d'influència que constituïen països com Itàlia, França i Alemanya, i les obres musicals que sorgeixen d'aquest estil musical parteixen d'uns pressupostos melòdics, rítmics i harmònics totalment diferents als del gran Romanticisme, és dir, perduren les idees però canvien les...