copyleft


COPYLEFT

Manual d’ús














Guía del software lliure


1. Introducció

1.1 Concepte de llibertat en el software

El software lliure és bàsicament un concepte jurídic. És caracteritza pel conjunt de llibertats que qui publica un programa doni garantia a qui té accés a ell. Aquestes llibertats estan codificades en la llicencia del programa.
El software ésl’element tecnològic més flexible i adaptable ja que és el que més fàcilment es pot replicar i transportar.
La comunitat del software lliure ha demostrat que és possible que les prohibicions del software privatiu es substitueixin per llibertats que garanteixin el software lliure.

1.2 Definició de software lliure

Llibertat 0: es pot usar el programa sense restriccions
Llibertat 1: es potestudiar-lo i adaptar-lo a necessitats particulars (accés al codi font)
Llibertat 2: es pot redistribuir
Llibertat 3: es pot millorar i publicar les millores (accés al codi font)

El mecanisme per garantir aquestes llibertats és la distribució de llicencies. En elles el productor del programa dona el seu permís a qui el rep per poder exercir i especificar les restriccions que vulgui aplicar.

1.3Copyleft

El copyleft és un tipus de llicencia de software lliure (tipus de software lliure): són les llicencies que permeten la redistribució del software si es garanteix a qui ho rep les mateixes llibertats que dona el productor del programa.

2. Aspectes legals

2.1 Llicencies

Els programes lliures és distribueixen a través de llicencies. Les lleis sobre la propietat intel·lectualestipulen que només el propietari del programa (normalment el productor) pot donar aquest permís, habitualment a través d’una llicencia.

2.2 Tipus de llicencia

Llicencies permissives: no imposen condicions especials en la segona redistribució. Especifiquen que el software es pot usar, redistribuir i modificar, però no imposen condicions especials en la redistribució. Promouen la llibertat de quirep el programa, ja que aquest pot fer gairebé el que vol amb ell. Una de les més conegudes és la BSD (Berkeley Software Distribution), que obliga a reconèixer la autoria original i donar-li crèdit, sense obligar a la redistribució de fonts i binaris. També dona permís per realitzar modificacions amb altres programes casi sense restriccions. Altres llicencies són la MIT/X Windows, la Tcl/Tk o laApache.

Llicencies robustes: imposen condicions especials en la segona redistribució. Especifiquen que el software es pot usar, redistribuir i modificar, però si imposen condicions especials en la redistribució, conservant les llibertats originals. Promouen la llibertat de qualsevol que potencialment pot rebre algun dia un treball derivat del programa. Una de les més conegudes és la GPL(Llicencia Púbica General), que es base en les prerrogatives que es concedeixen a l’autor per obligar que el software només és pugui redistribuir com a software lliure. Permet la redistribució de forma binaria i obliga a disposar del codi font a qui rep els binaris. És pot realitzar qualsevol tipus de modificació però si és redistribueix el programa modificat, també ha de quedar disponible el codifont complert de la nova versió. Una altre llicencia és la LGPL, que té les mateixes característiques que la GPL però pot ser combinada fàcilment amb software que tingui altres llicencies.

3. Perquè és produeix software lliure?

3.1 Motivacions

Hi ha dos grans línies de motivació:

La ètica: el software és coneixement i per tant es pot difondre sense traves.
La pragmàtica: hi hanavantatges tècniques i econòmiques i posa atenció en les característiques pràctiques del software lliure.

3.2 Models de negoci

Casi tots estan basats en la prestació de serveis a tercers, donant rendibilitat d’alguna manera el software que s’ha produït, produint un benefici pel tercer que està disposat a pagar. S’entén el software com un servei, on la realització de millores, adaptacions,... és...