Corrandes D'Exili
Páginas: 5 (1115 palabras)
Publicado: 3 de marzo de 2013
CORRANDES D’EXILI – PERE QUART
Joan Oliver, narrador, dramaturg, traductor i periodista, fa servir el nom de Pere Quart com a poeta. Neix el 29 de novembre de 1899 a Sabadell en el si d'una família de la burgesia industrial. Estudia el batxillerat als Escolapis de Sabadell i entre els anys 1916 i 1921 estudia Dret a la Universitat de Barcelona. Organitzà actes com els Anti-Jocs Florals, creen unClub de Senyors del qual nomenen un ase com a president, i celebren conferències grotesques. D'altra banda, però, també treballen per difondre la literatura catalana. També va crear l'editorial La Mirada (actualment Fundació La Mirada) on es publiquen títols impactants. A partir del 1923, Joan Oliver escriu poemes i petits contes al Diari de Sabadell, i el 1928 publica el seu primer llibre deproses, Una tragèdia a Lil·liput. Però no és fins al 1934, amb l'aparició del seu primer poemari, Les decapitacions, que signa amb el que és el seu pseudònim poètic, Pere Quart (Pere, un dels noms de bateig, i Quart, perquè era el quart d'onze germans). El 1939 s'exilia a França, i mes tard s'exilia, primer a Buenos Aires, on el col·lectiu de refugiats es trasllada en el vaixell Florida, i,finalment, a Santiago de Xile, on resideix nou anys. Enyorat del que ell anomena la seva pàtria, torna a Catalunya el 1948, on troba un país derrotat i empobrit pel franquisme.
Poc després d'arribar li retiren el passaport i ingressa a la presó Model de Barcelona on està dos mesos i mig. Uns mesos més tard, la seva dona, Conxita Riera, mor de leucèmia. El 1959 apareix el que ha estat considerada la sevaobra mestra: el poemari Vacances pagades. L'any 1970 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Posteriorment, finalitzada la Dictadura i restaurat el govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, continua mantenint una posició crítica i insubornable, fins a l'extrem de rebutjar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Finalment mor el 19 de juny de 1986.
Corrandesd’exili
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.
ACatalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»
Que els pins cenyeixin la cala,l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
Si es tingues que situar Pere Quart en un moviment el situaríem dins la poesía social la qual busca ser fidel i exacte a la realitat. Pretèn reflexar la realitat individual i social segons el context històric. Llenguatje ques’adapta a la situació, però normalment de caràcter popular i l’autor busca denunciar, queixar-se dels mals que pateix la societat
Una corranda consisteix en una cançó popular curta, sovint improvisada, a vegades utilitzada com a cançó de ball. Aquest poema va ser escrit durant la postguerra civil espanyola que va afectar molt a Catalunya prenen caràcter de document històric a Saló de tardor(1947), i que a causa del franquisme Pere Quart es va veurà obligat a exiliar-se a França.
A “Corrandes d’exili” ens relata com va ser per ell l’exili que es va veure obligat a dur a terme. En les tres primeres estrofes el poeta ens explica com va ser el seu exili a causa de les seves idees republicanes i com va tenir que fugir a traves de las muntanyes amb un gran sentiment d’enyorança. Es veu...
Joan Oliver, narrador, dramaturg, traductor i periodista, fa servir el nom de Pere Quart com a poeta. Neix el 29 de novembre de 1899 a Sabadell en el si d'una família de la burgesia industrial. Estudia el batxillerat als Escolapis de Sabadell i entre els anys 1916 i 1921 estudia Dret a la Universitat de Barcelona. Organitzà actes com els Anti-Jocs Florals, creen unClub de Senyors del qual nomenen un ase com a president, i celebren conferències grotesques. D'altra banda, però, també treballen per difondre la literatura catalana. També va crear l'editorial La Mirada (actualment Fundació La Mirada) on es publiquen títols impactants. A partir del 1923, Joan Oliver escriu poemes i petits contes al Diari de Sabadell, i el 1928 publica el seu primer llibre deproses, Una tragèdia a Lil·liput. Però no és fins al 1934, amb l'aparició del seu primer poemari, Les decapitacions, que signa amb el que és el seu pseudònim poètic, Pere Quart (Pere, un dels noms de bateig, i Quart, perquè era el quart d'onze germans). El 1939 s'exilia a França, i mes tard s'exilia, primer a Buenos Aires, on el col·lectiu de refugiats es trasllada en el vaixell Florida, i,finalment, a Santiago de Xile, on resideix nou anys. Enyorat del que ell anomena la seva pàtria, torna a Catalunya el 1948, on troba un país derrotat i empobrit pel franquisme.
Poc després d'arribar li retiren el passaport i ingressa a la presó Model de Barcelona on està dos mesos i mig. Uns mesos més tard, la seva dona, Conxita Riera, mor de leucèmia. El 1959 apareix el que ha estat considerada la sevaobra mestra: el poemari Vacances pagades. L'any 1970 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Posteriorment, finalitzada la Dictadura i restaurat el govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, continua mantenint una posició crítica i insubornable, fins a l'extrem de rebutjar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Finalment mor el 19 de juny de 1986.
Corrandesd’exili
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.
ACatalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»
Que els pins cenyeixin la cala,l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
Si es tingues que situar Pere Quart en un moviment el situaríem dins la poesía social la qual busca ser fidel i exacte a la realitat. Pretèn reflexar la realitat individual i social segons el context històric. Llenguatje ques’adapta a la situació, però normalment de caràcter popular i l’autor busca denunciar, queixar-se dels mals que pateix la societat
Una corranda consisteix en una cançó popular curta, sovint improvisada, a vegades utilitzada com a cançó de ball. Aquest poema va ser escrit durant la postguerra civil espanyola que va afectar molt a Catalunya prenen caràcter de document històric a Saló de tardor(1947), i que a causa del franquisme Pere Quart es va veurà obligat a exiliar-se a França.
A “Corrandes d’exili” ens relata com va ser per ell l’exili que es va veure obligat a dur a terme. En les tres primeres estrofes el poeta ens explica com va ser el seu exili a causa de les seves idees republicanes i com va tenir que fugir a traves de las muntanyes amb un gran sentiment d’enyorança. Es veu...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.