correr o morir

SINTESi
El llibre en general està molt bé, m'ha agradat molt. Comença parlant del seu gran equip els "skyrunners". Tot seguit, ja ens demostra el seu gran esperit de superació i la seva persistencia quan als 18 anys, en el seu millor moment de forma va trencar-se la cama. Aquest fet, li va suposa uns mesos de inactivitat, els quals se li van fer eterns. No obstant això, va decidir aprofita laocació per informar-se sobre el seu propí cos, per poder millorar i cuidar-lo més detenidament. Quan es va traure el guix cita textualment: "aquest nyap escanyolit és la meva cama?", cito aquesta expressió, ja què, la gent que regularment fa esport, té el seu cos més musculat i quan portes uns mesos de no treballar se't desinfla com un glovus i molts cops la diferencia és impactant. Doncs en Kilian,dos dies desprès de que la doctora li tragues el guix, va puja amb els esquis fins al cim de la montanya, i la va baixa amb ells esquian. Diu que no volia perdre un instant en tornar a guanya la forma, i això em fa reflexionar com l'esperit de superació molts cops ens fa porta el cos fins al nostre limit, fins i tot quan no estem en forma possant-nos així en risc de una recaiguda més forta. EnKilian estava tant content que li va anar a explicar a la doctora, aquesta però, ràpidament, li va deixa clar que si forçava més la cama del que li deixava ella, el tornaria a enguixar i ell de seguida va cedir.

En aqust llibre pots coneixe una mica millor al Kilian, és una persona molt humil, però al mateix temps amb una fan de superació mai vista. Al llarg del llibre parla de grans carreresque van realitzar ell i el seu equip de skyrunners, acompanyades de contractures, deshidratacions, tirons... el minim que et pot passar en una cursa de ultraraid que superen els 100km. Això fa que bona part del llibre, parli del sufriment, i del que em sembla més interessant, es què aconsegueix que el vegis com un amic.

Un sufriment que canvia el meu punt de vista del Kilian, per mi desprès dellegir el llibre, ja no és un esportista d'èlit, es un heroi. T'explica que just en el moment que no pots més, és quan t'estàs superant, et fas més fort, més ràpid, més resistent, i que per si casualitat el dolor et guanya i perds de vista aquest concepte i la rao perquè segueixes corrent, estarà el sufromiment, per recordar-te que val la pena fer una passa més i complir el teu objectiu, elsofriment mai t'abandonara, quan estàs sol és l'unic que et queda, si l'aconsegueixes veure com un amic, et superaràs més fàcilment.

En Kilian és una persona molt humil, i li encanten els reptes. Parla amb naturalitat de puja al kilimanjaro, sense vacilar però sense cap por. Aquesta humilitat l a ensenyat a respectar, respectar la gent que l'evolta, la seva germana, els seus pares, els seus amics, elsseurs competidors rivals, i sobretot a respecta la montanya.
Ens fa veure que dins de la montanya, sóm més petits que els insectes, i que tens que aprendre quan la montanya, esta sensible o enfadada, o quan pots jugar amb ella. Si et fas amic de la montanya li trauras el doble de profit.

D'aquest llibre, com a conclusió, em quedaria esque en Kilian diu que, quan et fas vell, no recordaras sihas quedat segon o primer, recordaras el que vas sentir i si vas lluita o et vas rendir, la satisfacció d'arriba o la frustació de quedar-te en el camí, és per això que tens que aprofitar al màxim cada moment. I que al final, la força que necessites no és troba en les teves cames, si no en la teva motivació.



IMATGE:


Aquesta imatge a mi em diu moltes coses d'en Kilian, i realment emfa veure el perfil exacte d'un campió.
Per començar, en Kilian tenia la costum de a l'hora de fer pujades o carreres, és deixava moltes de les coses que els altres corredors trobaven imprescindibles, ja sigui, pics per poder escalar amb més facilitat, o simplement aigua per hidratar-se. Ell ho veia com un pes del qual podia prescindir, ja què, tot el que necessitava o podia trobar a la...