cosas


LES XIFRES DE LA DEL·LINCUÈNCIA.

Aquest fragment utilitza una tipologia textual predominant que es la argumentativa ja que Fuster vol orienta-nos l'opinió i la conducta posant en dubte que ara tot va més malament que mai i que hauríem d'enyorar el passat fent un anàl·lisi de la frase jperquè vol convèncer-nos que caldria adaptar les figures de cada delicte a la realitat del moment. Peraltra banda, predomina també una part expositiva que ens informa de fets relacionats amb el tema ocorreguts antigament on la demografia era molt inferior que avui en día i com a conseqüència l'index de delinqüència era menor.
Hi trobem recursos argumentatius d'exemplificació (la qüestió de com matava hitler els seus jueus) i elements modificadors com primera persona del singular (''crec'',''novull''..) i léxic valoratiu com adjetius (''bones'',''escandalosa'') , sustantius (delínqüència, seguretat) i verbs valoratius com (''sentir'', pretendre'',''dubtar'') ; per indicar la implicació de l'emissor en els seus enunciats. Ademés predominen els recursos persuasius de tipus retòric com ¿Per qué no haurien de ser-ho?. La presència de seqüències narratives servei per a la persuació delreceptor.
L'àmbit d'ús en el què s'inscriu el text és el periodistic: fou publicat l'octubre de 1979 a Serra d'Or. Pel que fa al génere es un article d'opinió o columna periodística que analitza i valora un tema per a donar-nos informació de la delinqüència i ajudar-nos a ser crítics amb la realitat.

OBSERVACIÓ D'UN VOYEUR
Aquest text té una part expositiva on relata la qüestió moral en els anysfranquistes i exposa una idea de l'escultor Manolo Hugué per a ajudar a entrendre l'idea de l'autor. Però, la tipologia predominant en aquest fragment és la descriptiva perquè Joan Fuster informa sobre l'estat de le persones i es presenta com a un “Voyeur” observant que cada any que passa la gent esta millor per a ser vista, com a conseqüència dels avanços tecnològics.
La descripció del'estat de les persones té una estructura cronològica temporal. Hi abunden els adjetius valoratius com (''franquistes'', ''horrorós'', ''flàcids'', ''penjolloses'', '' agressives'', etc) i els connectors espacials ('' cada estiu'', ''fa uns anys'')
El seu àmbit d'ús és literari ja que apareix dins del llibre de Fuster Sagitari, un llibre que ens acosta de nou als temes que el preocupaven os'estimava, tractats en meditacions, aforismes o articles, amb la desimboltura habitual; i amb tota l'experiència acumulada d'una llarga trajectòria d'escriptor. El text pertany al gènere de l'assaig. L'assaig és un gènere que tracta temes relacionats amb les ciències socials i intenta provocar una reflexió en el lector sobre el tema tractat; en paraules de Fuster, és una ''literatura d'idees''

DELCIRC.
El text ''Del Circ'' és un text de tipus expositiu perquè s'exposa un fet a fi de donar a conèixer als espectadors que els acròbates fan coses que posen en perill la Llei de la gravetat però la gent no es dóna compte. Per a expossar el fet s'utilitza trets argumentatius que exposen la opinió de l'autor com el recurs retóric ( ¿inútil?) per a que en un to irònic nos en adonem que és unproblema greu.
El seu àmbit d'ús és literari ja que apareix dins del llibre de Fuster Sagitari, un llibre que ens acosta de nou als temes que el preocupaven o s'estimava. Pel que fa al génere es un assaig on Fuster reflexiona que el circ es perdre temps i diners.

RÀPIDA TEORIA DEL PORRO
La varietat dialectal és el català occidental evidenciat amb l'ús que es fa al text del posseisu ''meus'' ´enel cas de de > o ''meua'' en .També hi utilitza lèxic propi del català occidental com , i la desidència verbal del presnete de indicativo en -e

IMPORTÀNCIA AL CARRER.
La varietat dialectal d'aquest text és el catala occidental evidenciat amb l'us que es fa al text del possessiu ''meu'' ( l. 11) , > ( l. 16) ; 'el possessiu ''seu'' > (l.60).
També a nivell morfosintàctic l'ús de...