cotxes









Musicoteràpia
El poder curatiu de la música




















Marc Llorens Capdet



Índex:

1. Què és la musicoteràpia? I els seus inicis.
2. Confussions
3. Com es realitza la musicoteràpia?
4. Qui realitza la musicoteràpia? I com ha de ser?
5. Diferents arees de tractament
6. A qui va dirigida la musicoteràpia?
7. Efectes de la musicoteràpia8. Musicoteràpia en l’educació especial
9. Fitxes:
9.1. Tipus de fitxes.
9.2.Les més freqüents
10. Pink Floyd en la musicoteràpia.
11. Casos i experiències.
11.1. Entrevistes
11.1.1. Musicoterapeutes
11.1.2. Pacients
11.2. Enquestes
12. Introducció de la musicoteràpia en alguns àmbits (cas de Freqüències)
13.Conclusions sobre el treball
14. Bibliografia
15. Agraïments.


























1. Què és la musicoteràpia? I els seus inicis.

La base de la musicoteràpia és la música. Amb aquesta pots fer veritables proeses. Pots estimular parts sensorials de l’èsser huma tant sols amb un ritme o un conjunt de notes. Sense aquesta està clar, que noexistiria la musicoteràpia com a tal. Aquest tipus de tràpies, es formen combinant la psicologia amb algun ingredient més, que en aquest cas és la música. Aquesta pot fer-te moure en un àmbit físic, com en el psíquic.
La música proporciona una agradable sensació, que relaxa al neguitós i exita al tranquil. “Sense música la vida seria un error” és una frase de Friedrich Nietzsche en la que esreflexa fins a quin punt es valerosa la música, que fins i tot pot curar al “malalt”. Nietzsche era un autentic ídol de Wagner i de la seva música. Així com n’era un bon expert.

En la musicoteràpia per poder realitzar els objectius merament terapèutics, s’utilitza l’enorme poder que ens proporciona la música així com mantenint, millorant i restaurant el funcionament físic, cognitiu, emocional isocial de les persones. La música amb un toc de psicologia o al rebés, la psicologia amb un toc de música, són capaços de per via sensorial sonora solucionar problemes tant psíquics com físics.

La definició segons la Federació Mundial de Musicoteraàpia és molt complexa. La última definició que teniem era la del 1996. Però al 2011 es va renobar. Aquí exposaré les dues:

1996

Lamusicoterapia es la utilización de la música y/o de sus elementos musicales (sonido, ritmo, melodía y armonía) por un musicoterapeuta cualificado, con un paciente o grupo, en el proceso diseñado para facilitar y promover comunicación, relación, aprendizaje, movilización, expresión, organización y otros objetivos terapéuticos relevantes, con el fin de lograr cambios y satisfacer necesidades físicas,emocionales, mentales, sociales y cognitivas.






2011

La Musicoterapia es el uso profesional de la música y sus elementos como una intervención en ambientes medicos, educativos y cotidianos con individuos, grupos, familias o comunidades, buscando optimizar su calidad de vida y mejorar su salud fisica, social, comunicativo, emocional e intelectual y su bienestar. La investigación, la práctica,la educación y la instrucción clínica en la musicoterapia están basados en estándares profesionales según los contextos culturales, sociales y políticos.


Al 2011 es centra més en que és una professionalitat, és a dir que ho duu a terme un professional qualificat: el musicoterapeuta.




Dit en unes altres paraules més simples, podriem arribar a percebre la musicoteràpia com una manerad’arribar a la persona o grup de persones (pacients), per via sensorial sonora amb un fi terapèutic, que intenta erradicar algunes dificultats psicològiques i patològiques mentals.


A part de les definicions exposades, n’hi ha dues més les quals he trobat convenient citar-les.

La primera és de Edith Lecourt. Prestigiosa musicoterapèuta, autora de llibres com: “El crit sempre està afinat” o...