Crítica The Big Lebowsky

__________________________________________________________________________________________________________________________________________________

JOEL SANTAEULÀRIA BOQUET

Filosofia aplicada
El gran Lebowski, de Joel i Ethan Coen

A l’esquerra, the Dude, Donny i Walter asseguts a la barra de la seva bolera habitual. A dalt, Jeff Bridges i Sam Elliott en una autoretrat al mateix lloc.

Situada a la ciutat de Los Angeles, l’únic lloc del món on tenen cabuda les histriòniques personalitats dels seus personatges, “El gran Lebowski” és una crítica a la societat nord-americana a través d’una subtil comèdia d’aparença lleugera. El film obté forma d’anècdota mitjançant la introductòria veu en off de l’estranger (Sam Elliott), que al llarg del film mantindrà diverses converses amb elprotagonista, the Dude (Jeff Bridges), a mode de metafòrica recapitulació. Així, Sam Elliott (paradigma del western i l’estètica cowboy), ens introdueix a la història de Jeff Lebowski: un tipus d’allò més gandul, però amb bona voluntat (una característica que no sempre lluen els protagonistes dels Coen), que sense voler-ho es troba immers en una trama de corrupció, violència i bandes (més o menys)organitzades. Tot comença amb una fortuïta confusió: els sicaris de Jackie Treehorn (interpretat per Ben Gazzara) irrompen en l’humil casa de Jeff Lebowski, àlies the Dude, per reclamar-li el pagament d’un deute contret per Bunny

Lebowski (interpretada per Tara Reid) muller d’un multimilionari que s’anomena igual que ell: Jeffrey Lebowski (el gran Lebowski). En un intent per esmenar la confusió(i per reclamar una alfombra nova, ja que els sicaris s’havien pixat sobre la seva), the Dude, s’endinsa en una trama de corrupció aliena, ideada, com sabrem al final, pel seu adinerat homònim. Aprofitant una de les escapades de Bunny Lebowski una banda de nihilistes fingeixen el seu segrest per reclamar una recompensa d’un milió de dòlars al seu marit, marcant així un precedent idoni per a lamalversació de fons de la fundació Lebowski. A partir del desafortunat encontre entre els dos Lebowskis, el magnat multimilionari (que no té cap interès en recuperar la seva esposa) decideix encarregar a the Dude la gestió del rescat, comptant que, la seva incompetència i ganduleria (i comptant també amb el fet que el maletí no conté els diners), aconseguiran esborrar-la definitivament del mapa. Perrecórrer aquest tortuós camí the Dude

compta amb la voluntariosa col·laboració del seu amic Walter Sobchak (John Goodman), un veterà de guerra d’allò més radical, amb qui comparteix, juntament amb Donny Kerabatsos (Steve Buscemi), una obsessiva afició a les bitlles. La multiplicitat de trames i personatges paral·lels que es desenvolupen al llarg de la pel·lícula queden finalment resoltes, sensedeixar llacunes, en una amalgama d’estils molt pròpia dels germans Coen.
Fonts d’inspiració

Durant el rodatge de Barton Fink (1991), els germans, van quedar aclaparats pels personatges i situacions que es succeeixen a Los Angeles; va ser llavors quan van començar l’esbós del guió d’aquest film, un guió que tancarien abans de finalitzar el rodatge de Fargo (1996). A la pel·lícula hi podem veureretratats alguns dels espècimens propis de la hibridada cultura americana, uns perfils psicològics basats, en gran mesura, en persones que els directors han pogut conèixer fora de la ficció. I és que, El gran Lebowski és un

1 CAHIERS DU CINÉMA ESPANYA / DESEMBRE 2012

episodi més dels retrats etnogràfics dels germans Coen. Personatges com the Dude, Walter Burch, o Maude (filla del gran Lebowski),beuen directament de les personalitats i biografies de Jeff Dowd i Pete Exline, Lew Abernathi i John Milius, Carolee Schneeman i Yoko Ono respectivament. Així, la pel·lícula compta amb anècdotes reals d’aquests personatges i amb trets característics de la vida d’alguns d’ells. Per altra banda, també trobem a la pel·lícula elements de caràcter autoreferencial com: el caràcter introvertit de Donny,...