Crisdocuments

3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d'acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

Filla única d'un matrimoni atret per la literatura i el teatre, Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) només va anar dos anys a l'escola, però va ser una gran lectora. Va començar a publicar, molt jove, en diverses publicacionsperiòdiques de l'animada vida cultural barcelonesa dels anys de la República. En 1933 va publicar la seua primera novel·la, Sóc una dona honrada?, i tres més fins al 1936. Aquestes obres van ser rebutjades posteriorment per l'autora, que les considerava massa immadures. En 1938 va publicar Aloma, novel·la que presenta moltes de les característiques de la seua narrativa posterior com la narració enprimera persona per part d'un personatge femení, la introspecció psicològica o el lirisme (intensitat i profunditat poètica de la seua expressió).
L'any 1939 l'escriptora va emprendre, al costat d'altres companys de la seua generació, el camí de l'exili, que seria molt més llarg i dur del que es pensava en un principi. Més tard, a la dècada dels cinquanta, l'autora es va instal·lar a Ginebra enunes condicions que li van permetre el retorn al conreu literari. El camí per tornar a enfrontar-se amb el gènere de la novel·la és marcat per Vint-i-dos contes (1958), que va esdevenir una mena de laboratori on experimentar temes i tècniques que utilitzarà en les novel·les posteriors. El recull de contes és una obra d'un gran pessimisme, fruit de la desolació de l'exili, i la majoria d'aquestsrelats tenen com a tema les relacions amoroses abocades al fracàs.
En 1962 va publicar la seua novel·la més famosa, traduïda a més de quinze llengües, La plaça del Diamant. Rodoreda hi tracta la història senzilla d'una dona de classe popular i, per mitjà de les seues limitades possibilitats de visió i comprensió, els grans esdeveniments col·lectius de la Catalunya de l'època: la República, la Guerra ila difícil postguerra.. El contrast entre allò que és tràgic i complex –la guerra– i el que és petit i íntim produeix una tensió dramàtica impressionant. Com va remarcar Joan Fuster, “la guerra i l'exili, i el temps que passa, donen al seu art una estranya agudesa: una sensibilitat, si es vol, dolorosament subtil, alineada en la hipòtesi de la gent anònima, en la multitud pacient, que `sofreix´la història i poques vegades pot o sap explicar-la”.
La plaça del Diamant no és exactament una novel·la sobre la Guerra Civil i els altres esdeveniments històrics. Tot això hi apareix només com un rerefons de la narració, que se centra en la psicologia de la protagonista, en la seua història d'opressió i de soledat. Els fets històrics només hi són esmentats o suggerits en la mesura que incideixenen Colometa (Natàlia). Les tècniques del monòleg interior i l'ús indistint de l'estil directe i indirecte donen com a resultat una prosa evocadora i poètica que recrea de manera molt elaborada la llengua oral. La plaça del Diamant incorpora també molts elements simbòlics, com els coloms o les cigales reiteradament descrites a la novel·la, etc.
En 1966 va publicar El carrer de les Camèlies. Com enla novel·la anterior, parteix ací d'un personatge femení que intenta refer una identitat personal. En Jardí vora el
mar (1967) el protagonista, en canvi, és un home, el jardiner, observador distanciat de la realitat que afavoreix l'aparició d'altres històries secundàries. De 1974 és Mirall trencat, la seua obra més complexa i probablement més important, narració de la liquidació d'un móncentrada en la vida d'una dona de la burgesia barcelonina i la seua família, des del començament del segle XX fins a la Guerra Civil. És, com hem dit, una novel·la de gran complexitat que descriu la vida d'una nissaga familiar, inclou molts personatges i abraça un espai de temps molt dilatat. La visió del món que se'n desprén és la més tràgica i desencisada de totes les seues obres.
A partir de La...