Critica a la teoria de les idees de Plató

Critica a la teoria de les idees de Plató:
Si el món sensible i material que ens envolta només s’explica com a còpia imperfecte de les idees, és lògic de suposar que tot el que existeix té un model perfecte en el món ideal. Aleshores sorgeix la pregunta: Existeix una idea de qualsevol cosa, de fang, de brossa, de maldat, de crim…? Existeix la idea de maldat perfecte? Per Aristòtil ésinadmissible l’existència d’idees perfectes de tot allò dolent i negatiu hi ha en el món.
Si tot el que existeix en el món és el que és: un cavall, un home, un arbre... perquè participa de la corresponent idea de cavall, home o arbre, aleshores és natural considerar que l’essència de cada cosa és la idea de què participa. Però, com és possible que l’essència d’una cosa, allò que fa que sigui el que és,estigui separada d’aquesta? Per Aristòtil, l’essència d’una cosa, la seva causa, no pot existir separada de la cosa mateixa.
Un altre greu inconvenient que Aristòtil descobreix en la teoria de les idees de Plató és que aquesta no aconsegueix explicar el moviment ni el canvi en el món sensible. Com pot el món perfecte, incorrupte, immutable, etern, ser causa i explicació d’un món canviant,imperfecte, on tot és mortal i provisional? Duplicar els mons no serveix per explicar aquest fet.

Exercici: Posicions dels dos filòsofs
Plató té un gran interès per les matemàtiques i un escàs interès per les ciències empíriques.
Aristòtil té un gran interès per les ciències empíriques i un escàs interès per les ciències matemàtiques.
Plató basa qualsevol coneixement en la raó i en la dialèctica. Pertant, el coneixement sensible no té cap validesa.
Aristòtil basa qualsevol coneixement en l’observació i en la recollida de dades empíriques. Per tant, atorga a l’experiència un destacat paper en el procés de coneixement.
Per a Plató l'única manera de fer intel·ligible, comprensible el món físic és a partir del coneixement de les idees, de les essències.
Per a Aristòtil, postular l’existènciad’un món ideal té més inconvenients que avantatges a l’hora d’explicar la realitat.

Metafísica, més enllà de la Física
El problema del canvi: Aquest interès per el canvi ens fa remuntar a Heràclit i Parmenides. Com ja sabem, Heràclit recollia aquesta constatació dels nostres sentits i l’elevava a raó universal: tot és en perpetu canvi i transformació. En canvi Parmènides, qüestionava aquestapremissa d’Heràclit i defensava que el moviment és impossible, ja que el canvi és el pas de l’esser el no-ésser o a la inversa, del no-ésser al ésser, la qual cosa és del tot impossible ja que el no-ésser no és i no en pot sorgir res. Per tants, els nostres sentits ens enganyen i els canvis i transformacions són il·lusions.
La teoria Platònica representa la unió d’aquestes concepcions oposades.El mon sensible per una banda, és caracteritzat per un procés de canvi constant (com deia Heràclit) i el món intel·ligible per altre banda que és caracteritzat per l’eternitat, immutable (com afirma Parmènides). Ara bé, segons Aristòtil, Plató nomes va unir les dues concepcions sense arribar a integrar-les
La realitat substancial
La realitat, el que és i existeix, és el que Aristòtil anomenasubstància.
Les substàncies no són altre cosa que els individus concrets que ens envolten. A diferencia de Plató, que només reconeixia com a autèntica la realitat ideal i els objectes sensibles com a il·lusió i engany, per Aristòtil tot el que ens envolta són substàncies i constitueixen la única realitat.






Teoria Hilemorfica:
Qualsevol substància és un compost de matèria i forma. De totindividu concret, per exemple d’una taula, se’n pot distingir la matèria de la qual està formada (fusta, ferro..) i l’essència o forma, allò que fa que sigui el que és, en aquest cas una taula i no una cadira.
En altres paraules, en els individus concrets, en les substàncies, puc trobar-hi dues dimensions que es corresponen a les dues realitats que postulava Plató. D’una banda, la matèria,...