cruz de desiderio

Procedència: Monasteri de San Salvatore­Santa Giulia, Brescia.
Santa Giulia, Museo della Città, nº inv. I. Brescia, Itàlia.
Dimensions  totals:  1275  x  995  mm;  amplada  màxima  dels  braços:  1000  mm;  diàmetre  del  disc  en  el
creuament dels braços: 210 mm; diàmetre del vidre aureogràfic: 90 mm.
Materials:  Fusta  revestida  mitjançant  una  làmina  metàl.lica  daurada,  amb escultures  i  amb  pedres
precioses incrustades, camafeus, vidres, un vidre aureogràfic, miniatures.
Datació: Finals del segle VIII­primera meitat del IX.
(2008, Morandini; Stradiotti, p.111)
Seguint  la  temàtica  que  es  tracta  i  un  ordre  cronològic  dels  llibres   trobats  en  els quals es  parla  de  la  Creu
de  Desideri,  començarem  amb  el  llibre  de  Boussard  (1968,  Boussard, p.205)  i  el  tema  de  la  datació  de
l’obra.  Al  ser  un  text   sobre  la  civilització  carolíngia,  el ventall d’aspectes  a tractar  és més ampli que en un
llibre  especialitzat  en  l’art  d’un  determinat  període.  Per  això,  a   partir  de  la  vessant  històrica  en  la  que  es
centra  el  llibre,  veurem  esmentada  la  creu  de  Desideri  com  a  exemple  de  l’art  d’orfebreria de  l’època.
Serà  tractada  més  com a exemple per ampliar  el  contingut històric i fer­lo  més gràfic,  que com a  objecte a
analitzar.  En  quant  a  la  datació,  la  situarà  en  la  segona  meitat  del  segle  VIII.   Al   Desembre  del  mateix
1968,  la  trobem  esmentada  altre  cop,  (Desembre  1968,  Volbach,   p.216)  on  la  daten  amb  anys  exactes
entre  el  756  i  774.  Deu anys  més  tard,  (Dicembre  1978,  Zastrow,  p.54)  es marcarà  una data aproximada
entre  finals  del  segle  VIII  i  principis  del  IX,  Zastrow ens mostrarà  una gran varietat d’imatges i detalls  de
la  peça  de  la  mateixa  manera  que  veurem   anys  més  tard   en  el  Signum  Salutis  (2008,  Morandini;
Stradiotti,  pp.111­117).  La  Creu  de  Desideri  la  trobem  també  tractada en  enciclopèdies,  (1995,
Skubiszewski,  p.284)  formant  part  dels  diferents  tipus  de  creu,  ja  sigui  per  format,  iconografia,
ornamentació,  etc.  En  el  text  esmentat,  seguint les opinions  donades  al  llarg del temps, es creu que la  creu
processional va ser entregada al monestir  de  San Salvatore  per l’últim  rei  longobard cap al 774, tot i que no
es descarten possibles datacions posteriors. La  trobarem també  en  manuals, (1999, Lasko,  p.71) inclosa en
l’art  carolingi.  Encara  que  no  se’n  parli  d’ella  directament,   ni  es  faci  una  referència  explícita  a  la  seva
datació.  Al  incloure­la  en  un  període  determinat  com  és  l’art  carolingi,  ja  ens  la  situa  en  el temps.  Estarà
inclosa  també  en  catàlegs  d’exposició  (2000, Bertelli, pp.526­527). En  aquest  cas,  quan es parli del Tresor
de San Salvatore, serà  quan  tractaran la creu.  Al  ser un catàleg d’exposició primer de  tot se’ns facilita una
petita  fitxa  tècnica  amb  el  nom,  datació,  composició  general,  dimensions  i  localització.  I  s’analitza  en
profunditat  la  creu,  amb els  seus  materials, el context de  les creus medievals, els danys i restauracions que
ha  patit l’obra,  parts  que han estudiat  diversos  autors i  interpretacions  de la  peça. Com a  qualsevol catàleg,
també,  constarà  d’una   il.lustració  de  la  peça  en  qüestió  (2000,  Bertelli,  p.374).  Aquest  en  concret,  també
fa  referència  a  un  estudi  que  s’ha  fet  sobre  la  creu  que  adjunta  el  volum  comentat.  Per  tant, trobarem la
datació  en  aquesta petita  fitxa  del  principi  cap  a  finals  del  segle  VIII.  Seguidament  trobarem  el  llibre  De
Mahoma  a  Carlemany,  (2001,  Carbonell;  Cassanelli,  pp.181­182)  on  es  tornarà  a  fixar  la  creu  en  el
període  carolingi.  Bertelli  seguirà  tractant  el  tema  de  la  creu  de  Desideri  (2002,  Bertelli,   p.160),  però  ara
l’esmentarà  breument  parlant  de  la  seva ...