Cuento Cenicienta

IES CAN VILUMARA










CFGS: Educació Infantil
Desenvolupament socioafectiu
Judit Atalao, Nerea Carcelero,
Mireia Català i Patricia Garcia.
Lliurament: 18 de Desembre


Index


- Introducció pàg.2
- Conte de la ventafocspàg.3
- Valors dels personatges pàg.7
- Estereotips i rols dels personatges pàg.10
- Conclusions pàg.13
- Bibliografia pàg.14
- Anexos pàg.15























Introducció

El conte que hem analitzat és el de la Ventafocs. Hem escollit aquest conte perquè l’hem vist com un clar exemple sobre ladesigualtat entre homes i dones. La Ventafocs és el típic conte que acaba amb final feliç on la noia desgraciada, però maca, acaba casada amb el jove príncep, atractiu i ric, el qual és desitjat per totes les dones del poble. Divideix la societat entre rics i pobres, bons i dolents i la gent maca i la lletja, potenciant molt les diferencies entre aquestes classes socials. Aquesta història ens dóna aentendre que s’ha de tenir esperança que tot s’arriba a aconseguir, encara que només ho aconsegueixen els bons, no reflexa gens la realitat a la que ens trobem immersos.
Tot seguit analitzarem el conte i els personatges que trobem, un a un, identificant els valors de cadascun i els estereotips que representen.


La ventafocs


“ Mireu quina meravella de sabata! És la famosa sabata de laVentafocs, la mateixa que va perdre aquella nit quan sonaven les dotze campanades. Dong! Dong! Dong!

La Ventafocs era una noia que vivia amb la seva madrastra i amb dues germanastres que li feien la vida impossible. A la pobra la tractaven com una minyona. I sempre s'embrutava perquè la madrastra li encarregava feines com la de fregar el terra amb un raspall. Mentre ella doblegava l'esquena, lesseves germanastres només feien que jugar a emprovar-se vestits.
Tant la madrastra com les germanastres es reien d'ella contínuament. I per fer-la rabiar, li deien la Ventafocs perquè tenia per costum seure tan a prop de la llar de foc que sempre acabava plena de cendra.

Un dia, el fill del rei, un xicot alt i eixerit, va decidir organitzar un ball amb la intenció de trobar nòvia  i vaconvidar a totes les noies solteres del regne.
Quan les germanastres de la Ventafocs van rebre la invitació, es van posar molt nervioses.
- I tu Ventafocs -li deien mentre decidien quin vestit posar-se- recorda que has de netejar tota la casa abans no tornem.    
La Ventafocs es va quedar molt trista perquè a ella també li hauria agradat anar al ball. Després de veure com se n'anaven es va quedartota sola i es va posar a plorar desconsoladament.
 
De sobte, quan ja tenia els ulls inflats de tantes llàgrimes, va sentir una veu molt dolça que li deia:
- T'agradaria anar al ball, oi, Ventafocs?
La Ventafocs va aixecar el cap tota espantada i va veure al costat de la llar de foc una dona repenjada en un bastó.
- Qui ets? - va preguntar.
- Sóc la teva fada. I aquest bastó és una varetamàgica -va contestar la vella-. Si de debò vols anar al ball, deixa de plorar i porta'm una carabassa i un ratolí.
La Ventafocs va collir una carabassa de l'hort i va agafar un ratolinet.
La fada va donar un cop amb la vareta màgica sobre la carabassa i es va convertir en el cotxe més luxós. Va repetir el mateix amb el ratolí i el va transformar en un elegant xofer amb gorra i tot.
- I ara nomésens queda el vestit -va advertir la fada.

I donant un cop de vareta sobre els draps bruts que portava, els va convertir en un vestit de gala. Estava maquíssima!
Per últim la fada va donar-li un parell de sabates. Eren les sabates més meravelloses que havia vist mai. Unes sabates irrepetibles.
Quan la Ventafocs ja estava a punt de marxar, la fada li va fer una advertència:
- Escolta'm bé,...