Cuestionario feminismo

Sandra Montón Subías; Sandra Lozano Rubio: “La arqueología feminista en la
normatividad académica”, Complutum 23, 2, 2012, pp. 163-176
El feminisme en la història

1) Què s’entén per pràctiques de manteniment i per què són rellevants?
Són un conjunt de conductes i treballs bàsics que son necessaris per el progrés,
manteniment i evolució d’una societat determinada. Això pot variardeterminant
la situació on es troba el grup de persones es a dir, les practiques de
manteniment van en funció de la variació de cultures.
Son practiques quotidianes i la gran majoria son les causants de que es
mantingui la cohesió grupal. Aquestes practiques de manteniment engloben
entre altes treballs, la recollida, recol·lecció i processament dels aliments, els
treballs tèxtils, la higiene, elcuidat entre ells mateixos, etc. Això fa que
aquestes practiques siguin importants per el manteniment de la societat i
l’estabilitat d’aquest grup.

2) Per què les autores contraposen sexe i gènere?
El sexe i el gènere son dos caràcters totalment diferents i amb ninguna relació
entre ells. El sexe es una realitat biològica en la que la dona no te ningun poder
de canvis, ja que això es denaixement. Al contrari, es coneix com gènere a
una convenció cultural que estableix el comportament apropiat per a cada sexe
en un moment i una societat determinada.

3) Què s’entén per ordre patriarcal?
A la societat primitiva dominava un caràcter matriarcal, que passà a mans de
l’home a mesura que anava evolucionant la societat. Continua perfeccionant-se
fins passar uns 2.500 anys on arriba aconfigurar-se completament. Veiem què
el terme patriarcat es refereix a una situació on l’home domina religiosa,
científica, política i culturalment la societat i on deixà en un segon pla el paper
de la dona, el qual antigament havia tingut molta importància a causa del seu
caràcter quasi diví de “ poder de donar vida”.
L’ordre patriarcal és doncs, aquesta hegemonia en el poder de l’home i elvassallatge de la dona i el seu paper.

4) Què volen dir les autores quan parlen d’androcentrisme en el
coneixement científic?
Històricament el coneixement científic estava en mans del gènere masculí, per
tant no es feia distinció entre una epistemologia lligada a un gènere en
particular sinó que es bolcava l’atenció en un estudi sistemàtic y tradicional
suggerit per el propi home. En elcamp de la arqueologia es va comprovar que
incloent una política de estudi feminista s’aconseguia optimitzar el treball
realitzat degut a que es qüestionaven i solucionaven problemes que d’un altre
forma no haguessin sigut posats en evidència; per això, aquestes autores han
vist necessària una distinció nominativa (coneixement androcentrisme) per
distingir el tracte epistemològic discriminaten el camp científic ( i per extensió a
els seus camps (Arqueologia feminista o androcèntrica)).

5) Quin és per les autores el privilegi epistèmic de les dones?
Plantejar el problema des de un altre punt de vista que dona una solució
diferent i posa en evidencia la falta de perspectiva de la forma d’actuar i de
plantejar els problemes en aquell moment. Al introduir a la dona dins d’un marcepistèmic, aconseguim desvincular el gènere de l’equació i ens queda un
plantejament més divers on poden haver moltes més tesis e hipòtesis i per tant,
amb aquest pensament molt més ampli, es més probable donar amb una
resposta més aproximada a la realitat. Llavor, la violència, la individualitat, la
raó, el autocontrol i el poder, es a dir, el caràcter de masculinitat hegemònica,
com diuMontón, queden exclosos completament de l’equació.

6) Què és l’ètica de la cura (ética del cuidado)?
Es coneix com ètica de la cura a la dependència d’uns sobre altres, i la
necessitat de relacionar-se entre ells per donar-se l’ajuda necessària entre ells,
es a dir, es molt important la interdependència. Moltes practiques de
manteniment aporten aquesta necessitat de treball en grup. Moltes...