cuina catalana
Páginas: 4 (832 palabras)
Publicado: 4 de diciembre de 2014
La cuina del Principat
s. XI dC - s. XXI dC
Catalunya té una cuina nacional, oberta al mestissatge, amb una història mil·lenària. Algunes de les tècniques emprades o l’entremesclad’ingredients i sabors contradictoris l’han dotat de personalitat pròpia.
La samfaina, l’escudella, la carn d’olla o el pa amb tomàquet són plats que defineixen la cuina nacional. No són, però, platsgenuïns. La samfaina, per exemple, és una salsa típica de les Balears i del País Valencià i es troba amb altres noms a les cuines del Magrib, Itàlia o Turquia. L’escudella i la carn d’olla, amb algunesvariants, també l’elaboren als fogons d’Occitània, i de nord a sud i d’est a oest de la península Ibèrica. Malgrat tot, cada plat té els seus matisos, alguns d’importants, altres de més subtils: lestècniques, els sabors, els ingredients, les preferències i els gustos dels comensals i, fins i tot, les formes a l’hora de compartir un àpat, fan que es pugui diferenciar una cuina de l’altra.
La cuinacatalana del Principat compta amb les seves peculiaritats. És una veritable i ben construïda cuina nacional, oberta sempre al mestissatge. Com deia Ferran Agulló a ‘El llibre de la cuina catalana’ a ladècada dels trenta, ‘Catalunya, com té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, té una cuina’.
Tots aquests elements permeten identificar una cuina que té passió perbarrejar en un mateix plat ingredients aparentment contradictoris: des del mar i muntanya –pollastre amb llagosta– fins als peus de porc amb gambes, passant pel conill amb cargols. Tampoc té prejudicis al’hora d’entremesclar sabors divergents: agredolços, com els que es fan als Pirineus; o dolç i salat, com les pomes farcides amb carn o la botifarra dolça de Girona. És també una cuina fèrtil pel quefa a l’elaboració: són força freqüents les coccions a la brasa o els escalivats, així com els guisats i els estofats, els fregits i saltats i algunes elaboracions al forn.
A la cuina catalana...
La cuina del Principat
s. XI dC - s. XXI dC
Catalunya té una cuina nacional, oberta al mestissatge, amb una història mil·lenària. Algunes de les tècniques emprades o l’entremesclad’ingredients i sabors contradictoris l’han dotat de personalitat pròpia.
La samfaina, l’escudella, la carn d’olla o el pa amb tomàquet són plats que defineixen la cuina nacional. No són, però, platsgenuïns. La samfaina, per exemple, és una salsa típica de les Balears i del País Valencià i es troba amb altres noms a les cuines del Magrib, Itàlia o Turquia. L’escudella i la carn d’olla, amb algunesvariants, també l’elaboren als fogons d’Occitània, i de nord a sud i d’est a oest de la península Ibèrica. Malgrat tot, cada plat té els seus matisos, alguns d’importants, altres de més subtils: lestècniques, els sabors, els ingredients, les preferències i els gustos dels comensals i, fins i tot, les formes a l’hora de compartir un àpat, fan que es pugui diferenciar una cuina de l’altra.
La cuinacatalana del Principat compta amb les seves peculiaritats. És una veritable i ben construïda cuina nacional, oberta sempre al mestissatge. Com deia Ferran Agulló a ‘El llibre de la cuina catalana’ a ladècada dels trenta, ‘Catalunya, com té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, té una cuina’.
Tots aquests elements permeten identificar una cuina que té passió perbarrejar en un mateix plat ingredients aparentment contradictoris: des del mar i muntanya –pollastre amb llagosta– fins als peus de porc amb gambes, passant pel conill amb cargols. Tampoc té prejudicis al’hora d’entremesclar sabors divergents: agredolços, com els que es fan als Pirineus; o dolç i salat, com les pomes farcides amb carn o la botifarra dolça de Girona. És també una cuina fèrtil pel quefa a l’elaboració: són força freqüents les coccions a la brasa o els escalivats, així com els guisats i els estofats, els fregits i saltats i algunes elaboracions al forn.
A la cuina catalana...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.