Cultura Audiovisual

Cultura Audiovisual. 2ºn Batxillerat. Curs 2011-2012
Recuperació 2n Trimestre.

1. Explica el funcionament bàsic de la càmera de vídeo parant atenció als problemes derivats de l’ús en mode completament automàtic.
La càmera de vídeo és un dispositiu que captura imatges convertint-les en senyals elèctriques, en la majoria dels casos a senyals de vídeo, també coneguda com a senyal detelevisió. La càmera de vídeo és bàsicament un transductor òptic. El sensor CCD és una de les parts més importants de la càmera de vídeo, és l’ull de la càmera i d’aquest depèn la resolució i la qualitat de la filmació i també de la quantitat de ‘frames’ per segon de vídeo que pot capturar. La llum entra a través de l’objectiu de vídeo i aquesta es projecta al sensor CCD. La funció del sensor éstraduir la imatge òptica en electrònica, en una determinada seqüència d’imatges, frames per segon analitzant a la vegada la lluminositat i el color de la imatge, creant així la senyal de vídeo.
La càmera de vídeo en el seus orígens tenia un dispositiu sensible a la llum i un feix electrònic que recorria aquesta superfície on, mitjançant un sistema òptic, es reflectia la imatge, d’aquestamanera es tenia una senyal elèctrica proporcional a la imatge, també se li afegien polsos de sincronismes que indicaven quan s’iniciava el recorregut del feix en un extrem de la pantalla, i quan s’acabava d’excursionar un quadre i comença amb un altre.
Aquet dispositiu va rebre el nom de ‘vidicon’ i no tenia possibilitats d’ajustos electrònics, sinó tots basats en mecanismes. Un promediador dela lluentor manejava una persiana que es deia diafragma, un dispositiu com un radar detectava la distància de l’objecte i ajustava la lent de l’enfocament.
Avui dia, els dispositius de capturar les imatges treballen amb un chip que té un mosaic fotosensible format per sensors microscòpics, els quals informen a un altre chip que processa tota la informació i la codifica en una senyal devídeo. La lluminositat ja no s’ajusta amb un diafragma (excepte amb les càmeres professionals) sinó amb el nivell de corrent continua de la informació, i l’enfocament és fixa (excepte en les càmeres professionals).
L’avantatge dels sistemes amb mosaic fotosensible és la sensibilitat en baixos nivells d’il·luminació, i com a desavantatge és que la definició de la imatge depèn de la quantitatd’elements fotosensibles que tingui el mosaic, el que es diu píxels. Una altre desavantatge és l’esgotament de la sensibilitat del mosaic, això es nota quan es fa servir de forma molt continuada i quan està exposat a alts nivells de lluminositat.
En quant a la automatització, depèn de si la càmera té dispositius mecànics, això permet un control real, o si té uns controls simulats que treballen ambla senyal del vídeo. Si la càmera gaudeix de dispositius mecànics, en quant al diafragma i l’enfocament, això permetrà tenir una imatge fidel i de molt bona qualitat amb molta o poca llum, i amb qualsevol apropament d’imatge (el zoom). En els dispositius simulats la qualitat es veu afectada per aquesta correcció automàtica, perquè per compensar els baixos o alts nivells han de modificar la senyaloriginal, i el mateix amb el zoom, juguen amb els matisos dels píxels fent una composició amb pèrdues de qualitat i definició de la imatge.


2. Descriu detalladament el procés de realització d’una pel·lícula des de la concepció de la història fins la còpia final. Per il·lustrar el comentari inclou imatges i exemples de pel·lícules reals.
El primer que s’ha de tenir en compte per ala realització d’una pel·lícula és que totes les pel·lícules tenen una idea original que dona lloc a una història, la forma correcta de presentació i organització per a crear aquesta pel·lícula s’anomena guió.
El guió és el relat escrit del que apareixerà a la pel·lícula es desenvolupa un argument per complet, tenint en compte que tot cal filmar-ho, gravar-ho i muntar-ho. El guió són...