cvcvc

PRINCIPALS TEÒRICS DEL SEGLE XVIII
1. J.BOSSUET
Originari d'una família de magistrats, es va educar amb els Jesuïtes a Dijon, que li dispensen una formació clàssica (grec i llatí). Als 15 anys continua els seus estudis a París, al Collège de Navarre, on té com a mestre a Nicolas Cornet, amb qui estudia en profunditat filosofia i teologia. Tot i que estava destinat per naixement al sacerdoci(com és habitual en la societat estamental), freqüenta el món per algun temps. Admira Corneille, es dóna a l'escriptura de versos preciosistes i no li feia melindros a freqüentar Hôtel de Rambouillet. És ordenat sotsdiaca a Langres el 1648 moment en què trenca amb el segle i redacta una Méditation sur la Brièveté de la Vie (Meditació sobre la brevetat de la vida), en la qual es pot veure elgermen de les seves obres futures. El mateix any exposa les seves idees sobre el paper de la Providència en la seva Méditation sur la Félicité des saints (Meditació sobre la felicitat dels sants). El 1652, es doctorà en teologia i és ordenat sacerdot, alhora que arxidiaca de Sarrebourg, més tard, el 1654, obté el mateix benefici eclesiàstic a Metz. Allà la seva fama de predicador el va conduir albisbat de Condom ia la preceptura del Dofí (1670) La seva vida va estar plena de polèmiques en defensa de la fe cristiana.
2. F.QUESNAY
François Quesnay era fill d'un advocat i petit terratinent. A l'edat de setze anys va començar el seu aprenentatge com a cirurgià, va marxar a París, on va estudiar medicina i cirurgia i, després d'obtenir la qualificació de mestre cirurgià es va establir enMantes-la-Jolie. En 1737 va ser designat secretari perpetu de l'acadèmia de cirurgia fundada per François la Peyronie, i va passar a ser cirurgià del rei. En 1744 es va graduar com doctor de medicina, se li va concedir primer el càrrec de metge del rei per a més tard ser ascendit a primer mèdic consultor, instal·lant-se en el Palau de Versalles. Lluís XV tenia a Quesney en alta estima, i acostumava aanomenar-lo "el meu pensador"; quan li va atorgar títol nobiliari li assignaria com armes tres flors de pensament (en francès, com en català, la paraula que nomena a la planta, penséetambé té el significat pensament), amb el lema Propter excogitationem mentisciti.
Es va dedicar principalment als estudis econòmics, prenent part en les intrigues palatines, en les quals va estar perpètuamentinvolucrat. Va conèixer –aproximadament en 1750– a Jean de Gournay(1712-1759), que també va ser un pioner del pensament econòmic, i al voltant d'aquesta parella es formaria progressivament el grup filosòfic dels economistes o fisiòcrates.
Quesnay va morir el 16 de desembre de 1774 i va tenir temps suficient per a veure al seu deixeble Turgot en el càrrec de ministre de finances. Casat al 1718, va tenir unfill i una filla. El seu nét seria membre de l'assemblea legislativa francesa.

3. G.M.JOVELLANOS
Gaspar Melchor de Jovellanos, en asturià Gaspar Melchor de Xovellanos (Xixón, Astúries, 1744 – Puertu Veiga, Astúries, 1811), polític i escriptor il·lustrat asturià. Malgrat que era parlant nadiu d'asturià, va escriure la seva obra en llengua castellana. La seva germanaXosefa de Xovellanos, encanvi, va escriure en asturià.
Va conrear diversos gèneres literaris (com la poesia i el teatre) però els seus escrits principals van ser assaigs d'economia, política, agricultura, filosofia i costums, tot des de l'esperit reformador del despotisme il·lustrat. Destaquen l'Informe sobre la ley agraria, laMemoria sobre espectáculos y diversiones públicas, les Cartas del viaje de Asturias i diversesobres més. En elles enaltia el valor de la raó davant les creences, plantejava crítiques a les polítiques del moment, idees per potenciar el comerç i la indústria, etc.
Va ser l'impulsor d'una sèrie de millores a la seva ciutat natal, com la carretera Xixón-Lleó, que encara que no va veure acabada, va significar el trasllat del comerç marítim des del port d'Avilés al de Xixón. A més, va impulsar...