de monistes a socrates

Filosofia
L'origen de la filosofia i el proglema cosmològic.
Del Mite al Logos.
Es passa d'una concepció mítica dels fenòmens naturals a una visió racional d'aquests.
Els cosmos és un tot ordenat format per la natura i larealitat, l'univers (pels grecs).

Els grecs, doncs es preguntaven el pq d'aquest ordre. Si el cosmos és una multiplicitat d'éssers i estan en constants canvis per quèestà ordenat. Avui en dia sabem que són per les lleis naturals però en aquella època buscaven aquesta raó (causa) i per això apareix l'Arkhé.
L'Arkhé és l'element natural que fos el principi de tot i que pogués resoldre el dubte de la causa de l'ordre del cosmos. Aquest seria, infinit, etern, tota matèria estava format d'aquest i és la causa dels canvis i lorigen i fi de tot.

MONISTES
Tales deMilet
Va ser el primer filòsof i primer que va plantejar un teorema i va elebar la matemàtica a una ciència teòrica. Ell creia que l'Arkhé era l'aigua:
Creia que era l'element més abundant.
La terra surava sobre l'aigua.
Sense aigua no hi ha vida
Les llavors reproductives d'animals i flora són de naturalesa humida.

Anaximandre (610aC-547aC) deixeble de Tales
L'arkhé és un element materialperò sense propietats, és a dir que és indeterminat. L'aigua no podia crear certes coses totalment contràries a ella doncs així no podia ser l'Arkhé segons Anaximadnre. Així va sorgir l'Apeirón (ni finit) que és una massa indefinida d'on sorgeixen diverses qualitats. L'Apeirón és comparable a la protomatèria ja que aquest és el principi del que sorgeixen els fenòmens salvant les distàncies.L'apeiron no pot ser definit per qualitats físiques concretes pq les qualitats paticulars són el que permeten definir un element concret i per això no poden ser l'origen primordial de tot.

Anaxímenes, deixeble de Tales
L'arkhé és l'aire que es tranforma en altres coses quan es refreda o s'escalfa. Ja que tot el que viu necessita aire. Tot i que sembla que retrocedeixi perquè torna a definir unelement a l'anomenar l'aire està defnint un element que en aquell moment no tenia qualitats per tant ja és un pas més.

Escola Pitagòrica
Pitàgores va formar una comunitat dedicada a l'estudi científic (música, mates, astronomia). Van nomenar els nombres (principi explicatiu de la realitat) són l'arkhé i que l'univers està subjecte a proporcions matemàtiques i que respon a l'estructura d'acord ambles harmonies matemàtiques.
“Més enllà de l'aparença la realitat està feta de nombres”. Creien en la religió òrfica, el cos és mortal i l'ànima inmortal, l'ànima tancada dins la presó del cos. Filosofia per alliberar l'ànima.

Heràclit
Naturalesa canviant, res és tot flueix. La realitat canvia però no irracionalment. El canci de l'aparença es regeix per una harmonia de contraris que no podemveure sinó a través de la raó. Existeix una dualitat entre l'aparença que canvia i que percebem a través dels sentits i la raó que veu que els canvis flueixen per l'harmonia de contraris, L'harmonia neix del conflicte entre oposats, de la lluita neix l'harmonia. Ho demostra amb l'aforisme “Mai et banyaràs dos cops aen la mateixa aigua”. És monista perquè buscarà un element que pugui transformarles coses i aquest serà el foc.

Parmènides (anatgònic a Heràclit)
És el filòsof de l'ésser inmòbil i continu. Negarà el canvi i la multiplicitat.. Hem de trir entre els sentits i la raó. Si triem els sentits ens enganyarem ja que acceptarem el canvi i el no-és. I si triem la raó haurem de negar el canvi. El punt de partida és
El que és A=A
El que no és, no és ¬A=¬A
Només el ser és pensable iel podem caracteritzar en canvi el no ser no és pensable i no existeix.
El ser és únic perquè sinó hauriem d'acceptar que les diferències entre els sers donarien lloc a pensar el no ser.
Etern
Inmòbil perquè sinó es mouria entre el no és i per tant ho acceptariem.
Inmutable perquè s'acceptaria el canvi entre el no ser i l'ésser per tant acceptariem el no és. Deixar del ser cap al no ser....