De L'Indoeuropeu Al Grec

1- DE L’INDOEUROPEU AL GREC
EXERCICI PREVI: Sabríeu diferenciar l’alumne/-a que ha triat CIÈNCIES (i s’adona del seu terrible error) i el que ha triat LLETRES (i castiga el seu company amb el flagell de la seva indiferència)?

L’INDOEUROPEU Indoeuropeu és un terme emprat convencionalment per a designar una llengua parlada a la fi del neolític i al començament de l’edat del bronze a les estepesde la Rússia europea o bé a les estepes de l’Àsia central. Aquesta llengua també ha estat anomenada “ari” pels anglesos i “indogermànic” pels alemanys. D’aquesta llengua no en tenim cap testimoni escrit. Tanmateix, l’any 1813 el lingüista Franz Bopp publicà una obra en la qual comparava el sistema verbal del sànscrit, el del grec, el del llatí, el del persa i el del germànic. No gaire temps méstard, els neogramàtics posaren en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de llengües que es parlaven o s’havien parlat a gairebé tot Europa i en una part considerable de l’Àsia. D’aquesta manera podem arribar a conèixer, en gran part, l’estructura fònica i gramatical de l’indoeuropeu, així com també el vocabulari. Aquest mètode de treball, basat en l’observaciói la comparació, s’anomena mètode comparativista. Així es pot demostrar que la majoria de les llengües d’Europa (tret del basc, del finès, de l’estonià, de l’hongarès i de les llengües caucàsiques) i del sud-oest de l’Àsia i de l’Índia formen una gran família lingüística, derivada de l’indoeuropeu, la qual compren diversos grups: l’indoirànic: el sànscrit, l’hindi, les llengües de l’Índia i elsparlars gitanos. l’irànic: l’avèstic i el persa. el tocari l’hitita l’armeni l’albanès el grec l’itàlic: l’osc, l’umbre i el llatí. l’eslau: el rus, l’ucraïnès, el polonès, el txec, l’eslovac, l’eslovè, el búlgar i el serbocroat. 10. el bàltic: el lituà i el letó. 11. el germànic: l’islandès, el noruec, el suec, el danès, l’anglès, l’alemany i el neerlandès. 12. el cèltic: l’irlandès, l’escocès, elgal—lès i el bretó. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

En la història del poble indoeuropeu podem distingir dues etapes ben diferenciades. Una primera en què hi hagué una sola comunitat, i una segona, coneguda amb el nom de diàspora, durant la qual a poc a poc s’anà desmembrant en diferents grups que emigraren a d’altres regions molt allunyades. Aquesta diàspora és la causa principal de la divisió del’indoeuropeu en diferents llengües. Tenint en compte que la llengua més antiga testimoniada com autònoma dins el tronc indoeuropeu és la hitita, i que es pot situar al segon mil—lenni abans de Crist, és evident que l’indoeuropeu es devia parlar durant el tercer mil—lenni abans de Crist, i fins i tot abans. Mitjançant diversos indicis i usant el mètode comparativista, els estudiosos han suposatque els indoeuropeus formaven un poble primitiu que es dedicava a les activitats agrícoles i ramaderes, que a finals del neolític i principis del bronze (4.000-2.500 aC) constituïa una única comunitat, i que, quan fou introduït el ferro (cap a 1.000 aC), ja estava desmembrada totalment.

EXERCICI 1: Compareu el concepte “PARE” expressat en moltes i diverses llengües: grec πατήρ gòtic fadar llatípater alemany vater osc patir anglès father sànscrit pitár irlandès athir avèstic pitar umbre Iu-pater tocari B pacer islandès ant fadir

Quina conclusió pots treure del fet de comparar-les? EXERCICI 2: Observeu el concepte “MAR” expressant en les dues llengües clàssiques: grec θάλασσα llatí mare

Us sembla que és una paraula indoeuropea? Què en podríem deduir? EXERCICI 3: Compareu aquestesparaules escrites en grec i llatí i traieu-ne alguna conclusió: grec βοῦς ὕς σίδηρος EXERCICI 4: Compareu el concepte “REI” en aquests idiomes: grec βασιλεῦς llatí rex irlandès ri gal—lès -rix sànscrit raja gòtic kuni anglès king llatí bos sus ferrum

Se us acudeix alguna conclusió, tenint present tot el que hem dit?

EXERCICI 5: En referència a la dispersió de les llengües indoeuropees, un...