Democr cia

DEMOCRÀCIA 
Què és? 
 
La democràcia és una forma de govern de l'Estat on el poder és exercit pel poble, 
mitjançant mecanismes legítims de participació en la presa de decisions polítiques. 
http://www.significados.com/democracia/ 
 
Origen 
 
El terme ​
democràcia​
 ve del​
 grec​
 (δημοκρατία) ​
δημος​
 ("poble") i ​
κρατω​
 ("governar"). 
El seu sentit literal és, doncs, ​
govern del poble​. Té el seu origen com a terme i com 
a sistema de govern en l'antiguitat grega. Concretament, la democràcia s'establí 
com a forma de govern en Atenes després de la Revolució popular dirigida per 
Efialtes​
 (​
462 aC​
), que possibilità l'accés al poder dels pobles lliures. 
Aristòtil, crític de la democràcia, considerava que la seva característica era precisament ser el govern dels pobles lliures, fins i tot en el cas que aquests fossin 
minoria. Modernament, es considera democràtic tot aquell govern en què la 
sobirania recau en la totalitat del poble. 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Democr%C3%A0cia#Origen_i_caracter.C3.ADstiques_b.
C3.A0siques 
 
Tipus de democràcia 
 
● Tipus de democràcia segons la relació entre el sobirà i el govern: 
DEMOCRÀCIA DIRECTA 
Es  tracta  de  la  democràcia  en estat  pur,  tal  com  la  van  viure  els  seus  fundadors 
atenencs.  Les  decisions  les  prenen  els  membres  del  poble  sobirà  reunits  en 
assemblea. No  existeixen  representants  del poble sinó, en  tot  cas,  agents fiduciaris 
del  mateix,  sotmesos  als dictats  de l'assemblea i  revocables en qualsevol  moment. 
Es  tracta  del  tipus  de  democràcia  preferit  no  només  pels demòcrates  de  l'​
antiga 
Grècia​
, sinó també  per  a  molts pensadors moderns (​
Rousseau​
, per exemple) i per a 

una bona  part del  socialisme i l'​
anarquisme​
. Un exemple de democràcia directa més 
conegut és el de l'Atenes clàssica. 
La  creença  que  la  democràcia  directa  pot només funcionar en  aquelles  comunitats 
polítiques  on  els  seus  membres  poden  establir­se   en  reunió amb  una  certa 
periodicitat,  restringint  la  viabilitat  d'aquest  règim  a  comunitats  petites,  com  ara les 
tribus  o  les  ciutats­Estat   representa  un  argument  desvirtuat,  tot  tenint  en  compte 
l'actual  moment  tècnic  on  aquest  criteri  emergeix  com  altament  subjectiu  i 
insignificant. 
 
DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA: Es tracta del model comú de democràcia moderna. A la democràcia representativa 
la sobirania continua en mans del poble, però aquest no exerceix directament el 
poder sinó que delega aquesta tasca en representants escollits periòdicament, els 
quals no solen ser revocables per part del poble mentre dura el seu mandat. Això fa 
que les democràcies representatives tendeixin sovint a ser règims on la sobirania del poble es fa visible únicament durant els comicis, que solen esdevenir­se entre 
períodes relativament llargs de temps (4 o 5 anys, per exemple). Es tracta del règim 
preferit per pensadors com James Madison o Karl Popper, que el contemplen 
principalment com el mitjà més adequat per a la selecció d'elits. Històricament, la 
democràcia representativa ha anat associada a grans Estats­nació, més que no pas a comunitats petites on els ciutadans han pogut exercir la democràcia directa. És el 
tipus de democràcia predominant en l'actualitat. 
 
● Tipus de democràcies segons el procediment decisor: 
DEMOCRÀCIA DELIBERATIVA 
Es  tracta  d'un  tipus  de  democràcia  on  les  assemblees  legislatives  i  els  consells 
executius  prenen  decisions  basant­se  únicament  en  raons  de  justícia  i  d'interès 
general.  Les  lleis  i  les  decisions  del  govern  no poden  ser  presses  basant­se  en 
raons  privades   ("a  mi  m'interessa"),  ni   basant­se  en  contrapartides  ("si   voteu 
aquesta  llei,  us  prometo  donar­vos  a  canvi  aquesta  altra"),  ni  base  al  poder  de 
pressió  de  torn  ("millor  serà  que  votem aquesta  llei  perquè si  no  aquell  poder fàctic 
ens  pot  fer  molt  de  mal").  En ...