DERECHO CONSTITUCIONAL

Segon trimestre: Fonts del dret

Tema 8. La Constitució com a font de les fonts


Quan parlem de fonts del dret fem referència a les diferents categories normatives i bàsiques a través de les quals es manifesten les normes jurídiques.

La Constitució és la font de les fonts, regula la producció de normes jurídiques:

Estableix els òrgans amb potestat normativa
Defineix els tipus denormes i les relacions entre elles

El fonament de la validesa de les normes rau en dos preceptes:

La validesa: propietat de la norma aprovada per l’òrgan corresponent conforme al procediment, i en el marc competencial establert. Implica l’incompliment de normes a la hora de la seva creació; depèn de la CE, no pas dels reglaments de la UE, ni reglaments internacionals.

Eficàcia: estableixquina de les normes valides és aplicable. Fa referència a un conflicte entre normes que són vàlides.

La CE com a font de dret: és la norma jurídica obligatòria que vincula als poders públics i als ciutadans. Referència a l’article 9.1 CE i la Disposició derogatòria 3.

És una norma d’eficàcia directa, pot ser al·legada davant dels tribunals sense necessitat de desenvolupament legislatiu. No totsels preceptes constitucionals tenen la mateixa eficàcia, per exemple hi ha diferència entre els drets del Capítol II i els principis rectors del Capítol III.

També és norma suprema:

Es troba en una posició jeràrquica superior en l’ordenament jurídic
El seu fonament rau en que és producte del poder constituent
Té com a garanties: un procediment rígid de reforma i un control judicial deconstitucionalitat de lleis.

-Norma: Constitució
-Òrgan que l’aprova: poder constituent
-Procediment: procés constituent; reforma 167, 168 CE
-Matèria: No hi ha límits explícits (materials), però implícits sí (principi democràtic i drets fonamentals).
-Posició: norma suprema i superior
-Control: en aspectes procedimentals si no s’han respectat els preceptes bàsics establerts en la CE el TCpot intervenir a través d’un recurs d’inconstitucionalitat; en aspectes materials el TC, el qual afirma que no hi ha límits materials.

Principis d’articulació del sistema de fonts
En un ordenament jurídic o sistema normatiu hi ha pluralitat de normes o fonts. Es tracta d’un conjunt d’elements interactius que formen una totalitat articulada (hi ha uns principis ordenadors, no hi ha desordre),dinàmica (que pot anar variant), autoregulada (el propi ordenament jurídic conté les normes que regulen el canvi normatiu dins del sistema), i plural (hi ha diversitat de normes i d’ordenaments).

Els principis que regulen la interacció entre les diferents fonts i els conflictes que es puguin produir entre les normes; hi ha una forta complexitat.

Hi ha tres dimensions o perspectives que s’han decombinar:

Vertical: principi jeràrquic (piràmide)
Horitzontal: principi de competència (cercles concèntrics)
Temporal: principi cronològic (constant evolució i modificació al llarg del tems)

Quan es produeix un conflicte entre normes sempre haurem de tenir en compte aquestes tres perspectives.

Principi de jerarquia: les normes de rang superior prevalen sobre les normes de rang inferior.Les normes inferiors per ser vàlides sempre han de respectar els preceptes i el contingut d’una norma de rang superior. Una norma que contradiu el principi de jerarquia pot ser declarada invàlida. A més la jerarquia regeix la relació entre lleis estatals i reglaments estatals; hi ha una actuació intraestatal, actua dins d’un sistema el principi jeràrquic, però entre ordenaments o sistema elprincipi de jerarquia no s’aplica.

CE.....Lleis....Reglaments.

Principi de competència: ens indica l’àmbit material de potestat normativa, és a dir aquell conjunt de matèries sobre les quals un determinat òrgan tenen poder o potestat de dictar normes i regular aquelles matèries. Això determina tres elements:

Quin sistema té atribuït el poder per regular un conjunt de matèries (exemple:...