Descartes i Locke

ELS FILÒSOFS RACIONALISTES
Descartes
Objectiu  assoliment de la veritat filosòfica mitjançant l'ús de la raó, deixant de banda el realisme.
Elaboració d'un mètode que remunta a Plató: hi ha més veritat en les idees de la raó que en la informació que ens aporten els sentits idealisme modern.
Defensa el racionalisme  matemàtiques com model de saber, es basa en l'autosuficiència iinnatisme
Contra de l'empirisme  reacció contra el racionalisme, rebutja l’ innatisme i afirma que tot coneixement procedeix de l'experiència.
Comprensiu i crític a l’escepticisme,per una banda, n’agafa el dubte universal com a punt de partida, i per l’altra busca la veritat evident i no pot prendre el dubte com a definitiu.

Les matemàtiques, ciència universal
Matemàtiques  punt de partida delconeixement.
Ciència vertadera per naturalesa que aporta:
Unitat: tots sorgeixen de la ment pensant del subjecte
Certesa: es sosté sobre la raó
Autonomia: planteja i resol problemes valent-se per si sola

La física mecanicista
Rebutja les sensacions dels sentits i ho redueix tot a allò que la ment és capaç de pensar: matèria extensa i moviment.
Lleis de la física cartesiana:
Principid'inèrcia: un cos que està en moviment sempre ho està, un cos que està quiet sempre ho està.
Principi de conservació de la quantitat de moviment: la força no és perd, es transmet en la seva totalitat a un altre cos.
Principi del moviment rectilini: cada part d'un cos té tendència a seguir un moviment recte tot i que en realitat el fa corb ja que el món és esfèric.
Faula del món mecanisme permostrar la dificultat que suposa saber què és el que és real ja que no hi ha correspondència entre la realitat i el que percebem d'ella.
La ciència vertadera  resultat d'un mètode racional ajustat a l'única ciència que té plena certesa: les matemàtiques.

El dubte metòdic i la primera veritat: el subjecte racional
El dubte cartesià universal: podem dubtar sobre totes les coses
 metòdic: nohem de dubtar de tot, sinó que hem de seguir les regles del mètode per evitar l’escepticisme (dubte definitiu).
Regles del mètode
Necessites criteris clars i evidències sobre les quals construir un projecte racional per assolir una primera veritat.
a) Evidència. No admetre res com a vertader sense saber amb evidència que ho és i acceptar només les coses que es presenten evidents (clares idistintes).
b) Anàlisi. descompondre en parts les idees no evidents per obtenir elements simples i ens deixem portar per la intuïció (allò que percebem i veiem a la ment) per a solucionar-lo.
c) Síntesi. reconstrucció del complex a partir del simple a partir de la deducció, establir relacions entre intuïcions simples.
d) Enumeració. recompte / revisió per no ometre res de les intuïcions.Aquest és l'únic mètode que correspon amb el funcionament de la raó, i usat ja en les matemàtiques amb òptim èxit, es pretén establir en tot el saber.
El dubte hiperbòlic
Primera regla del seu mètode, crea un dubte cap a tot coneixement, fins i tot la raó.
La informació que ens aporten els sentits ens confon perquè pot haver un “geni maligne”.
Geni maligne follet que ens fa creure que és veritatallò que no ho és, i ens fa dubtar.
Aquest dubte no és escèptic, sinó que és metòdic.
En resum, dubtem per arribar a una posició en què deixem de dubtar. El mètode, ens ajuda a descartar allò que se’ns aparegui com a dubtable i mal fonamentat.
El subjecte pensant
Cogito ergo sum"Penso, per tant existeixo", es l’axioma i el primer principi de la filosofia de Descartes i és l’única cosa quees pot afirmar sense corre el risc d’errar.
Subjecte pensant única cosa indubtable, de la qual sorgeix tota afirmació, negació o dubte. Certesa del jo racional, però no dels seus pensaments.
Solipsisme  existència exclusiva de la pròpia ànima. Només està segur de la seva existència com a ésser pensant, no del seu cos o el món en el que viu.
No són els objectes el que determina el...