DESPERTARES

TREBALL DESPERTARES
1-Els neurotransmissors són unes substàncies químiques que duen a terme la sinapsi de la transmissió de l’impuls nerviós. La transmissió de la informació només va en 1 sentit. Hi ha 2 tipus de sinapsis: elèctriques i químiques. Totes les sinapsis del SN dels vertebrats són de tipus químic. Una sinapsi de tipus químic és on la transmissió d’informació es fa mitjançant unamolècula . Les característiques dels neurotransmissors són:
1 Són sintetitzats per la neurona presinàptica.
2 El neurotransmissor s’acumula al final de la neurona presinàptica
fins que la neurona és estimulada i alliberada a l’espai sinàptic, s’unirà a receptors de la membrana plasmàtica de la neurona postsinàptica (els receptors són proteïnes de membrana).
3 La neurona postsinàptica s’estimula o bés’inhibeix (depèn del tipus de neurotransmissor).
4 El neurotransmissor no es queda a l’espai intersinàptic. Si es queda, es degrada o és recaptat per la neurona presinàptica.
Hi ha molts neurotransmissors. Els més importants són la serotonina, la noradrenalina, la acetilcolina, la dopamina i el àcid gamma-aminobutídic. La dopamina és un neurotransmissor inhibitori derivat de la tirosina que estroba en els ganglis basals i en el corpus striatum. La deficiència en dopamina es relaciona amb la malaltia de Parkinson. Alguns estudis també lliguen la dopamina amb tendència cap a l'alcoholisme. Té una funció fonamental per al control dels moviments per part del nostre cervell. Aquest neurotransmissor cerebral es relaciona amb les funcions motrius, les emocions i els sentiments de plaer. Perexemple podem parlar de l'acetilcolina és un èster de pujol i àcid acètic que funciona com neurotransmissor. L'acetilcolina és sintetitzada en les terminacions axónicas per l'enzim turó acetiltransferasa i després emmagatzemada a les vesícules sinàptiques dels botons axónicos. Quan un impuls nerviós arriba al teledendrón de l'axó, els canals de calci ubicats a la membrana de l'axó s'obren per permetreel pas de ions de calci, el que fa que centenars de vesícules sinàptiques es fusionin amb la membrana cel·lular i expulsi l'acetilcolina cap l'espai sinàptic
2-Dopamina (C6H3(OH)2-CH2-CH2-NH2) és una hormona i neurotransmissor .Segons la seva estructura química, la dopamina és una feniletilamina, una catecolamina que compleix funcions de neurotransmissor en el sistema nerviós central.
En elsistema nerviós, la dopamina compleix funcions de neurotransmissor, activant els cinc tipus de receptors de dopamina - D1, D2, D3, D4 i D5, i les seves variants. La dopamina és produïda en moltes parts del sistema nerviós, especialment en la substància negra. La dopamina és també una neurohormona alliberada per l'hipotàlem. La seva funció principal en aquest, és inhibir l'alliberament de prolactina dellòbul anterior de la hipòfisi. Com a fàrmac, actua com simpaticomimètic (emulant l'acció del sistema nerviós simpàtic) promovent l'increment de la freqüència cardíaca i la pressió arterial, al seu torn, pot produir efectes deleteris com taquicàrdia o hipertensió arterial. No obstant això, a causa que la dopamina no pot travessar la barrera hematoencefàlica, la seva administració com a droga noafecta directament el sistema nerviós central. La disminució en la quantitat de dopamina en el cervell en pacients amb malalties com la Malaltia de Parkinson i la Distonia en resposta a Dopa, L-Dopa (Levodopa), que és el precursor de la dopamina, pot ser donat perquè aquest últim creua la barrera hematoencefàlica, en la Malaltia de Parkinson la destrucció de les neurones dopaminèrgiques de lasubstància negra i que projecten cap als ganglis basals comporta lesions tissulars que acaben en la pèrdua del control dels moviments a càrrec del sistema nerviós. Historia: La dopamina va ser descoberta per Arvid Carlsson i Nils-Åke Hillarp al Laboratori de Farmacologia Química de l'Institut Nacional del Cor a Suècia, el 1952. Va ser anomenada Dopamina perquè és una monoamina, i el seu precursor...