Determinacio Del Coeficient Estatic Entre Dos Cossos

Departament de Física Aplicada


COEFICIENT DE FRICCIÓ ESTÀTIC ENTRE DOS COSSOS


































1. INDEX


2. Introducció -------------------------------------------- pàg. 3

3. Realització experimental-------------------------- pàg. 4

4. Elaboració dels resultats -------------------------- pàg. 8

5. Anàlisis deresultats---------------------------------- pàg. 12

6. Conclusions ------------------------------------------- pàg. 13

7. Bibliografia -------------------------------------------- pàg. 13











































2. INTRODUCCIÓ


2.1 Objectius


- Calcular el coeficient de friccío estàtic entre dos cossos.
- Demostrar la segona lleide Newton

2.2 Conceptes


Per fer aquesta pràctica hem de coneixer la segona llei de Newton.
La segona llei de Newton diu que:
Tot cos sobre el qual actua una força es mou de tal manera que la variació de la seva quantitat de moviment respecte el temps és igual a la força que produeix el moviment. S'expressa amb la fórmula següent:


[pic]

on m és la massa, [pic] la força,i [pic] l'acceleració.
Si diverses forces actuen simultàniament sobre un cos, també podrem aplicar la fórmula fonamental de la dinàmica. En aquest cas la força que apareix en el primer membre serà resultant de totes les forces a les quals el cos esta sotmès.



Llavors un cop sabent la segona llei de Newton hem de saber també, que és el coeficient de fricció estàtic.



El coeficient de friccióexpressa l’oposició al moviment que ofereixen les superfícies físiques de dos cossos en contacte. És representa amb la lletra grega μ (mu).

La majoría de les superfícies, encara que estiguin ben pòlides, són bastant rugoses a escala microscòpica. Quan dues supefícies es posen en contacte, el moviment d’una respecte l’altra genera forces tangencials anomenades forces de fricció, les quals tenensentit contrari al moviment. Per tal de que es generi moviment s’ha de superar la força feta per les forces de fricció.



3. Realització Experimental.

3.1 Material utilitzat

Per dur a terme la practica necessitem:

- Bloc de fusta amb superfícies de metall i de fusta
- Bloc de fusta amb superficies de suro i de semipell
- Pla inclinat
- Dinamòmetre
- Cinta mètrica
- Sobrecàrrega

Uncop ho tenim tot, podem iniciar la practica.

3.2 Procediments i mesures experimentals

La practica consta de dos parts, una amb el mètode del dinamòmetre i l’altre amb el mètode del pla inclinat, que explicarem més endavant.

Hem de tenir en compte abans de començar, en que la sobrecàrrega pesa 10 grams, el bloc de semipell i suro 113,97 i, el bloc de metall i fusta pesa 137, 57 grams. Totaixò hem de tenir en compte que esta mesurat amb la bàscula, per lo tant tenim una incertesa de 0,01g.

En el transcurs de la practica també anirem utilitzant el metro i també hem de tenir en compte la seva incertesa que es de 0,01mm.


Mètode del dinamòmetre

Primer realitzem aquest mètode. Per poder-lo duur a terme, hem de netegar les superfícies de lliscament fins que no quedinpartícules de pols ni restes greixoses. Col·loquem la superfície de lliscament en posició horitzontal i posem un dels blocs a sobre, deixant-ho lo més centrat possible. I mitjançant el dinamòmetre, i anant amb compte, determinem la força necessària per poder iniciar el moviment de cada superficie, ho repetirem 4 vegades i després farem la mitjana per obtenir així un resultat més fiable. Seguidamentrepetirem l’experiment col·locant una sobrecàrrega damunt el bloc i repetint el procediment anterior.
[pic]
Comencem amb la superficie de metall i la sobrecàrrega. Els resultats amb el dinamometre son els següents.

|Força dinamometre |F1 |F2 |F3 |F4 |F Mitjana |
| |(N) |(N) |(N)...