deus grecs i romans



AFRODITA
En la mitologia grega, Afrodita (αφροδιτα Αφροδιτη) era la deessa de l'amor, la bellesa i el matrimoni. En la mitologia romana l'anomenaren Venus. És probable que el seu origen no sigui grec sinó oriental, de Xipre o de les costes fenícies. Ericina fou un sobrenom d'Afrodita, venerada en un santuari del mont Èrix, a Sicília.[1] Urània ("la celestial") fou el sobrenom d'Afrodita coma representant de l'amor pur. Quan Cronos va tallar els genitals a Urà, gotes de sang caigueren al mar i de les ones fecundades en nasqué la deessa. El vent Cèfir la va portar fins a Xipre, on les Hores la van cuidar. Això la converteix en una divinitat molt antiga, però com que sempre apareix jove, versions posteriors la van fer filla de Zeus i deDione.Era la deessa més bella i pràcticament ningú es podia resistir als seus encants. Zeus la va humiliar fent-la enamorar d'un simple mortal, Anquises, de qui va tenir a Enees. Per ordre de Zeus, va ser l'esposa d'Hefest, un déu lleig i coix, però li va ser infidel i tingué amors amb Hermes i Ares. Del darrer nasqué Eros.

NEPTÚ
Divinitat romana associada als mars i als terratrèmols. Neptú erael fill gran de Saturn, germà de Júpiter i Urà. A la mitologia grega se'l coneix com a Posidó. Tots els habitants de les aigües havien d'obeir-lo. Quan Júpiter el va alliberar, Neptú va escollir el mar com a llar i a les profunditats tenia un regne. Era inseparable dels seus cavalls i solia cavalcarsobre les aigües amb cavalls blancs. Per tot això, el símbol del déu és un cavall. A part dels seus cavalls, també solia muntar sempre sobre dofins. Neptú no vestia amb grans robes, doncs el seu aspecte físic era prou imposant. Aquest déu era molt perillós i inestable. Ambles seves emocions canviants podien provocar des de terribles tempestes fins a onades tranquiles i pacífiques, motiu pel qual mai ningú s'atrevia a provocar-lo sense motiu. Era el déu que sostenia la Terra, doncs l'oceà voltejava el planeta i era evident que Ell sostenia el planeta des dels mars, suportant el seupes. Neptú havia donat forma a las costes, arrancant trossos de muntanyes per a formar els penya-segats o havia passat la mà pel litoral per a crear platges. Per aquest motiu, a part de tenir al seu costat sirenes traidores, a les nereides, a les belles oceànides i als poderosos tritons. Neptú era el senyor de les nimfes, ondines i nàiades dels llacs, dels rius, de les fonts, totes elles part dela cort que li devien obediència.




ARES
En la mitologia grega, Ares (Αρης) és el déu de la guerra. Fill de Zeus(Júpiter) i de Hera. Els romans el van identificar amb Mart. El seu origen no és hel·lè sinó que prové de la salvatge regió de Tràcia. Els grecs ja tenien altres déus guerrers, com Atena, però Ares és diferent. Ares éstemperamental, brutal i sanguinari. Per això els grecs, que veneraven l'equilibri i la intel·ligència, mai no li van donar massa importància. En tots els combats que lliura amb Atena, o fins i tot amb mortals com Heracles o Diomedes, sempre en surt derrotat. Això mostra com els grecs preferien una combinació de força i intel·ligència a la força bruta d'Ares.En els assumptes amorosos, en canvi, va tenir un enorme èxit. Es va aparellar amb deesses (Afrodita), nimfes (Harmonia) i mortals (Aglauros) i va tenir nombrosos fills. Els més famosos són Eros, Dimos, Ànteros i les Amazones.Sol ser representat dalt d'un carro de guerra. Té l'elm d'or, porta escut, està cobert d'una armadura de bronze i el seu braç és poderós e incansable....