Diccionari De Sociolingüística

DICCIONARI de sociolingüística


Àmbit d’ús
Conjunt d'ocasions en què la llengua (o una varietat) és utilitzada. L'àmbit d'ús pot ser formal o públic i informal o privat.

Bilingüisme

El sentit modern del terme bilingüisme és el de "coneixement de dues llengües" i va ser utilitzat per primera vegada a la segona dècada del segle XX.
Cal dir que el bilingüisme és un concepte ambigu ques’ha utilitzat sovint per amagar un procés de substitució lingüística. Les societats no són bilingües, ho són els individus.
Bilingüisme individual: Fenomen del bilingüisme enfocat des del punt de vista d’una persona. Un individu pot ser bilingüe, trilingüe... segons el nombre de llengües que domini.
El bilingüisme individual seria objecte d’estudi de la psicolingüística.

Bilingüisme social: Ésla situació més comuna de contacte de llengües. Es produeix quan en un mateix territori existeixen grups socials que usen dues llengües: la pròpia, apresa en l’àmbit familiar, i una altra, que pertany a altres grups que viuen en el mateix territori. Sovint els parlants es troben que en molts àmbits d’ús no poden utilitzar la llengua pròpia i han d’emprar la de l’altre grup. Aquesta situació ésdesequilibrada –la llengua d’un grup es fa servir en molts més casos que la de l’altre-. Quan això succeeix, podem afirmar que el bilingüisme social testimonia l’existència d’un conflicte lingüístic i que tendeix, per tant, a esdevenir un bilingüisme substitutori i unilateral.
Aquest tipus de bilingüisme seria pròpiament l’objecte d’estudi de la sociolingüística

Bilingüisme (o multilingüisme)territorial: Espai geogràfic dividit en dues (o més) zones clarament delimitades lingüísticament. En una zona s’usa una llengua i en l’altra zona una llengua diferent. En serien exemples el cas de Bèlgica amb les zones neerlandesa, francesa i alemanya; i el del Canadà, amb el francès del Quebec i l’anglès de la resta de l’estat.
Del bilingüisme territorial se n’ocuparia la geografia lingüística.Bilingüisme unilateral: Si en una societat la bilingüització consisteix a fer que només els parlants d’una llengua aprenguin la llengua de l’altre grup perquè abandonin la seva, el resultat és el que s’anomena bilingüisme unilateral i, per tant, no és adequat parlar de societat bilingüe. És un procés que duu a la substitució lingüística.
Mitificació del bilingüisme: Pel que fa al bilingüismesocial (aquell en què el bilingüisme afecta col·lectius sencers d’una societat), diferents sociolingüistes, com Aracil i Ninyoles, han denunciat el mite del bilingüisme. Es refereixen al fet que alguns sectors socials promouen la ideologia que hi ha societats intrínsecament bilingües. La càrrega ideològica que hi ha en el concepte de bilingüisme el presenta com un concepte neutre per amagar, opromocionar, el procés de substitució lingüística en el qual la llengua que guanya terreny és precisament el castellà. És curiós d’assenyalar com molts defensors d’aquest bilingüisme són monolingües. Defensen que la situació de bilingüisme és perfecta, que no hi ha problemes, que en tot cas seria un problema "obligar" a tothom a conèixer la llengua en situació de minorització. Neguen l’existència delconflicte afirmant que "tot va bé" quan en realitat la llengua pròpia de la societat està en recessió, en procés de substitució. Els defensors del bilingüisme, que anomenarem bilingüistes -per diferenciar-los dels bilingües ordinaris (la gent que es veu empesa a practicar-lo)-, en realitat el que pretenen és manipular la societat per mantenir el conflicte lingüístic (que condueix a la desaparició dela llengua pròpia) i vindiquen en casos com el nostre, no el castellà ni el català, sinó el “bilingüisme”, que sembla una barreja estranya i mal ordenada de les dues llengües.
Vegem en aquest esquema com de fals és el bilingüisme social en el nostre cas:
[pic]
Codificació o normativització

Consisteix a establir les normes per a l'ús de la varietat estàndard. La codificació inclou tres...