Dissonància

Patricia Pradas Monllor RECENSIÓ La teoria de la dissonància s'ocupa de processos psicològics que d'alguna manera continuen en l'organisme individual. És fonamental en aquesta teoria tenir clar l'existència simultània de cognicions que no s'adapten entre si per alguna raó (dissonància) i ocasionen un esforç per a la persona a l'hora de fer-les encaixar millor (reducció de la dissonància). Elconcepte de dissonància fa referència a la tensió interna del sistema d'idees, creences, emocions i actituds que percep una persona en mantenir al mateix temps dos pensaments que estan en conflicte, o per un comportament que entra en conflicte amb les seves creences.

ALGUNES DERIVACIONS DE LA TEORIA DE LA DISSONÀNCIA: Dissonància com a conseqüència de prendre decisions. Es tria una opció d'actuarentre moltes opcions. Brehm va demostrar que després de prendre una decisió entre dues alternatives, existia la tendència general en la gent a avaluar l'alternativa escollida com mes atractiva del que havien suposat, i avaluar l'alternativa rebutjada com lleugerament menys atractiva del que abans suposessin. Per reduir la dissonància calia esperar al final de l'experiment després d'haver triat jaque la reducció de dissonància es relacionava amb la magnitud de la dissonància creada per la decisió. Un experiment de Brehm i Cohen va provar dues implicacions mes respecte a la dissonància ocorreguda després de prendre la decisió. Una és que a majors alternatives per triar major era la dissonància a continuació d'aquesta elecció. I l’altra és que a major diferència entre alternatives perescollir, major dissonància després d'haver-se fet l'elecció. Dissonància sorgida de la temptació. Un individu comet un acte que considera immoral per obtenir una recompensa, saber que l'acte immoral és dissonant amb la

cognició d'haver-ho comès. La teoria diu que una persona després d'haver comès un acte immoral, les seves actituds cap a aquest acte seran més indulgents del que van ser anteriorment.D'altra banda si no ho comet és dissonant amb la cognició respecte a la seva conducta. Mills va provar aquestes hipòtesis amb estudiants de sisè curs. Després de mesurar les actituds de diferents alumnes respecte a l'engany, l'experimentador els va fer participar en una competència on s'oferien premis diferents. Durant la competència van poder fer paranys, uns les van fer i uns altres no.Dissonància resultant de l'esforç. La situació d'un individu li permet continuar amb l'esforç per aconseguir alguna meta, però no arriba a aconseguir-la, experimentarà dissonància. Per reduir-la cal trobar en la situació alguna cosa al que donar-li valor. Aronson va provar en el seu laboratori les implicacions de la dissonància. Primer va assignar als subjectes la tasca per fer, que els proporcionariarecompenses. Dissonància introduïda per un “fait accompli”. Les persones, sovint, es troben davant la necessitat de suportar alguna situació desagradable. La cognició que la situació és o serà desagradable és dissonant amb la cognició d'haver de suportar-la. Una manera de reduir-la és convencent-se a si mateix que la situació no és tan desagradable com semblava. Brehm va induir als nens de vuitè cursa menjar a l'escola un vegetal que els desagradava, i els oferia per això una petita recompensa. Mentre menjaven es va informar que es diria als seus pares què vegetal havien menjat. INTERACCIÓ DEL GRUP COM A FONT DE DISSONÀNCIA: Dissonància sorgida d'anticipar deficientment l'ambient social. En general, l'individu no té un bon control sobre el seu ambient social i es manifesta en la inhabilitatper predir la naturalesa dels grups als quals s'exposa. Hi ha dues maneres de reduir la dissonància: convèncer-se que l'esforç i despesa van ser menyspreables; sobrevalorar al grup posant l'accent en els aspectes positius d'aquest i negant-se a veure els negatius. Es va simular aquest tipus de situació en un experiment de laboratori de Aronson i

Mills. En aquest experiment, diverses...